Resultats de la cerca

Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament

L’acta de dotació i consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consigna, entre altres, una vinya de Sant Miquel, que pot referir-se a aquesta església parroquial De fet, el llogaret existia ja molt abans, puix que se’n troben referències indirectes Vers el 1030, per exemple, un Galit de Ribera tenia propietats al Sas de Soperuny Fou al segle XIX quan, segons la tradició, pedres de l’església de Sant Miquel de Cornudella foren aprofitades en la seva porta, adovellada i amb un crismó romànic a la clau

Realitzà els estudis a l’Accademia Nazionale Drammatica di Roma i debutà professionalment el 1957 al Piccolo Teatro de Milà amb La favola de figlio cambiato , de LPirandello La consagració com a actor li arribà amb les interpretacions de diversos arquetips de la comèdia popular italiana, personatges que mostrà en l’espectacle lliçó magistral Retrats de la Commedia dell’Arte Teatre Lliure, 1994, treball que culminà amb l’Arlecchino que representa d’ençà del 1963, que substituí definitivament el mític Marcello MorettiTambé ha dirigit teatre Los dos gemelos venecianos Montevideo,…

Entre elles es destaquen la lex vetus tribunicia , atribuïda a un tal Quint Papiri ~304 aC, que prohibia la consagració d’un temple sense autorització legislativa la lex Papiria tabellaria , que estenia el vot, escrit i secret, als comicis legislatius la lex Papiria , atribuïda al tribú Gai Papiri Carbó Arvina 89 aC, que contribuí a l’ordenació monetària, després d’haver estat concedida la ciutadania als itàlics també cal consignar altres texts jurídics una lex Iulia-Papiria de multarum aestimatione , una altra Lex Poetelia Papiria de nexis , etc

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

Aquesta església acompanyava l’antic nucli de Nial, situat aproximadament 1 km al sud-oest de Guissona L’indret és conegut des del 1067 La dependència eclesiàstica del lloc respecte a la canònica de Santa Maria de Guissona es recull en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1098 Les donacions particulars hi afavoreixen moltes propietats de la canònica guissonenca i de la seu urgellesa Un d’aquests béns era “ ipsum ferragenal de Sancta Fide ad pascendum boves ” Actualment no es conserven vestigis d’aquesta església

Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó

En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell ja s’esmenta, com a parròquia de la vall de Siarb, Serbaos , segurament una referència a aquesta església És en un document del 1010, en la confirmarció feta pel bisbe Ermengol a favor de la canònica d’Urgell de les parròquies i esglésies de la vall de Siarb, on s’especifica l’advocació d’aquesta l’església, Sant Cugat de Servobavoso , de la qual no tenim més notícies, ni documentals ni arqueològiques, que permetin d’establir el lloc on va ser construïda

Manquen notícies documentals d’època medieval per a poder establir si aquesta fou una de les parròquies que formaven part de la vall Stacione i que s’esmenten en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1790, el lloc d’Aiguabella tenia dues cases, i la seva església era sufragània de la Torre de Cabdella L’any 1904 fou agregada a la parròquia de Sant Julià d’Espui La jurisdicció del lloc fou dels Erill fins a la fi de les senyories, al segle XIX

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies