Resultats de la cerca

Antecessor de l’Aeroport de Barcelona, fou construït el 1923 per iniciativa de l’Aeroclub de Catalunya Poc després fou arrendat per la Penya de l’Aire i finalment adquirit pel mateix Josep Canudas, principal divulgador de l’aviació civil a Catalunya Prengué el nom el 1926 perquè fins llavors s’havia anomenat Aeròdrom Civil del Prat El 1929 l’Aeroclub de Catalunya hi fundà l’Escola d’Aviació de Barcelona Dos anys després, el 1931, s’hi establí la secció de vol a vela de l’Aero Club de Barcelona i una sucursal de l’escola madrilenya Progreso, dirigida per Vicenç Vallès S’hi organitzà també la…

La producció és molt limitada uns 15000 hl/any, a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes d’una superfície global d’unes 9000 ha, només 380 son dedicades al conreu de la vinya És elaborat principalment per la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya fundat el 1906, la qual elabora i comercialitza el 90% de la producció global i aplega aproximadament 200 associats El 80% dels vins alellencs són blancs, secs o dolços, suaus i de cos arrodonit, elaborats amb most de primera premsada, procedent de les varietats de raïm pansa blanca,…

Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou director tècnic de…

El Banc Català era una cooperativa de crèdit, constituïda el 25 d’abril de 1916, a Barcelona Feia crèdit personal i hipotecari als seus socis i acceptava dipòsits, als quals abonava un interès Tenia el domicili en un segon pis del núm 31 de la ronda de la Universitat Acció del Banc Català Hipotecari, 1924 El 1921 la societat cooperativa es convertí en anònima, amb el mateix nom, Banc Català SA, i el mateix domicili El Consell d’Administració estava format per Miquel Junyent i Rovira, Antoni Nebot, Artur Escudero, Enric Maynés i Marià Bordas, i el càrrec de director gerent requeia en Manuel…

Pren el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i la seva problemàtica a Catalunya Edita la revista Cooperació Catalana Manté la biblioteca Ventosa i Roig , especialitzada en cooperativisme, organitza les Jornades sobre Cooperativisme que tenen lloc anualment a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i convoca els premis Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme 1991, Albert Pérez-Bastardas sobre medi ambient i educació ambiental 1996 i Benet Vigo sobre benestar social 2008 L’any 2005 començà a publicar la collecció…

Diplomat en administració i direcció d’empreses per ESADE, completà la formació a la Universitat de Mondragón President de la cooperativa lleidatana COPAGA 2000-11 i del Consell Sectorial del Porcí de CCAE Confederación de Cooperativas Agrarias de España, membre del COPA-COGECA Confederació de Cooperatives de la UE i assessor en porcí del consell consultiu de la UE També ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya 2000-08 Resident a la Palma d’Ebre Ribera d’Ebre, d’on fou tinent d'alcalde 1991-2007, ha estat…

La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’estany Hi ha una important cooperativa vinícola i una…

La zona forestal i els pasturatges ocupen una bona part del terme hi ha una serradora, que produeix material d’embalatge i fusta de pi La superfície agrícola és de 177 ha dedicades a hortalisses 9 ha, cereals 34 ha, sègol i pastures i farratge 128 ha Hi ha 200 caps de bestiar boví i 5 equins La llet és comercialitzada per la cooperativa d’Er Els esports d’hivern un petit equipament des del 1972 i sobretot l’estiueig hotels i residències secundàries de gent del Rosselló i de Tolosa han donat un nou impuls a l’economia Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana El poble 186…

El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de…

L’economia és basada totalment en l’agricultura 675 ha conreades el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses 321 ha, arbres fruiters albercoquers 114 ha, pereres 9 ha i pomeres 9 ha El secà és dedicat a la monocultura de la vinya de 28000 a 36000 hl de vi, origen d’una cooperativa amb celler amb una capacitat superior als 30000 hl Hi ha una certa activitat ramadera 182 caps de bestiar oví, una fàbrica d’embalatges per a fruita i una empresa d’installacions elèctriques El poble 11 m alt, a la plana alluvial de la Tet…