El Banc Català era una cooperativa de crèdit, constituïda el 25 d’abril de 1916, a Barcelona. Feia crèdit personal i hipotecari als seus socis i acceptava dipòsits, als quals abonava un interès. Tenia el domicili en un segon pis del núm. 31 de la ronda de la Universitat.
Acció del Banc Català Hipotecari, 1924.
El 1921 la societat cooperativa es convertí en anònima, amb el mateix nom, Banc Català SA, i el mateix domicili. El Consell d’Administració estava format per Miquel Junyent i Rovira, Antoni Nebot, Artur Escudero, Enric Maynés i Marià Bordas, i el càrrec de director gerent requeia en Manuel Mir. Miquel Junyent era el cap dels carlins a Catalunya i el director d’“El Correo Catalán” (1903-33).
El Consell Superior Bancari publicà els balanços del banc durant dos trimestres del 1923. Al passiu tenia un capital desemborsat de 505 000 pessetes i uns dipòsits de 633 000. Aquests recursos els invertia en crèdits (668 000 pessetes) i en immobles (108 000 pessetes).
Banc Català Hipotecari
Presumiblement, és el continuador de l’anterior, ja que es constituí el 18 de gener de 1924 i el seu president era Miquel Junyent i Rovira. En el Consell Directiu del banc figurà Joan Baptista Roca i Caball, un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya, vinculat en la seva joventut al tradicionalisme i que col·laborava amb “El Correo Catalán”. Les oficines eren també a la ronda de la Universitat, però a peu de carrer i al núm. 23. El banc va començar a publicar els seus balanços a través del Consell Superior Bancari.
El banc tenia una gran ambició, ja que es constituí amb un capital social de 25 milions de pessetes. Era representat per 50 000 accions de 500 pessetes cadascuna, de les quals només es posaren en circulació 6 127 per un import de 3 063 500 pessetes, mentre que les altres quedaren en cartera. Els fons propis només reberen el reforç d’unes modestes reserves.
La captació de recursos de tercers aconseguí un volum de recursos, que oscil·là entre els 4 i els 7,5 milions de pessetes. El banc tenia una secció de llibretes d’estalvis. La major part dels recursos s’invertiren en crèdits, que podien ser hipotecaris o personals.
El consell d’Administració del Banc Català Hipotecari (1930) era:
- President – Miquel Junyent i Rovira
- Vocals – Francesc Guarner i Molins, Pere Catasús i Soler, Joan Tarrida i Catasús, Esteve Farré i Calveras
- Consell Directiu – Miquel Junyent i Rovira, Joan Baptista Roca i Caball, Josep Cirera i Soler, Vicenç Mariner i Gimeno
El banc tenia agències i delegacions a Cardona, Lleida, Manresa, Mataró, Olesa de Montserrat, Palma, Terrassa, València i Valls.
El Banc Català Hipotecari suspengué pagaments al final del 1935, i el mes d’abril del 1936 s’aprovà un conveni amb els creditors. El passiu era de 5 156 364 pessetes.
Després de la Guerra Civil, el banc intentà la seva inscripció en el Registre de bancs i banquers, però la seva petició fou desestimada el 10 de novembre de 1947 per la Direcció General de Banca i Borsa.