Resultats de la cerca

Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu…

Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina

Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit

Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre

Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes

Si bé la seva existència és documentada des de molt antic, no és fins al Regne Nou quan apareix associat a Ptah i s’inicia el costum d’enterrar-lo esplèndidament El seu culte anà en augment durant el Tercer Període Intermedi i, sobretot, a partir de la Baixa Època, moment en el qual la seva fusió amb Osiris és total d’ella sorgí, en època ptolemaica, una nova divinitat, Serapis , o sigui Osiris-Apis A la seva mort era enterrat en unes esplèndides catacumbes, la més famosa de les quals és el serapèum de Sakkara

A tocar del castell de Vilassar, fora però dels seus murs, es conserva una capella refeta als segles XVI-XVII dedicada a la Santíssima Trinitat, que surt àmpliament documentada entre els anys 1592 i 1726 amb els titulars de la Santíssima Trinitat, sant Miquel i santa Anna Sembla que deu ser una reconstrucció d’una primitiva capella dedicada inicialment a sant Miquel que el 1532 consta com existent al castell de Vilassar i que deu tenir l’origen als segles XII o XIII, ja que era costum de tenir una capella dedicada a sant Miquel a la majoria dels castells

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot i la reina Peronella, i…

Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum…