Resultats de la cerca
Es mostren 1730 resultats
Sant Pau de Vilamur (Guissona)
Art romànic
Aquesta església era situada al terme i llogarret de Vilamur, al nord-est de Guissona, molt a prop de la vila El castell de Vilamur fou donat pels comtes d’Urgell a la catedral d’Urgell en la consagració del 1040 Vilamur servà sempre la dependència eclesiàstica amb la canònica de Santa Maria de Guissona, tal com consta ja el 15 de setembre de 1098, en procedir-se a la consagració de l’església de Santa Maria de Guissona El 1317 trobem documentat entre les afrontacions d’un farraginal el cementiri de Sancti Politi
Sant Serni de Suterranya (Tremp)
Art romànic
Es coneixen poques referències d’aquest lloc, que apareix ja des del segle XII com una dependència del terme del castell d’Orcau, el senyor del qual era qui nomenava el batlle de la vila Vers l’any 1526 la rectoria de Soterranya , dins de l’oficialat de Tremp, era unida a la de Puigfalconer i l’obtenia Ramon Serradells El 1758 Sant Serni de Suteraña era parròquia independent l’edifici es trobava en bon estat, encara que la teulada necessitava reparació Actualment depèn de la parròquia de Vilamitjana
Sant Pere de Preixens
Art romànic
L’església parroquial de Preixens apareix esmentada documentalment l’any 1172, amb motiu de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens Segons que consta en la citada escriptura, el testament va ser jurat a l’altar de sant Pere de l’església de Preixens, en presència d’Arnau de Preixens, germà del testador i bisbe d’Urgell, Ramon, rector de l’església de Preixens, Bernat, rector de l’església del Pradell, i d’altres Bertran de Preixens, entre altres disposicions, havia ordenat que el seu cos fos sepultat a l’ ecclesie sancti Petri de Perexenz , a la qual també havia fet una…
Entre Còrdova i Roma. 950-987
Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb Roma, capital d…
Teràpies psicològiques per a deixar de fumar
Per tal de trencar la dependència psíquica del fumador respecte al tabac poden ésser útils diverses mesures de caràcter psicològic El control de la dependència psíquica se sol abordar quan una persona comença un tractament antitabac, abans que deixi de fumar Per tal que el terapeuta i el mateix fumador coneguin quines són les circumstàncies en què es manifesta la dependència psicològica del tabac en el seu cas particular, es poden efectuar entrevistes del fumador amb el terapeuta i pot ésser útil realitzar un registre dels cigarrets que fumi Un cop ja ha…
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
societat rural
Dret civil
A Menorca, i també a Eivissa i Formentera, societat pactada comunament entre el propietari d’una propietat rústica i un agricultor, cap de família, i la representació de la qual correspon conjuntament a ambdós socis.
Si no es pacta en contrari, l’agricultor té la representació dels familiars que conviuen amb ell sota la seva dependència La societat no s’extingeix per la mort dels consocis, sinó que els respectius hereus resten subrogats en el lloc del difunt La compilació balear, que la recull, estableix que s’aplicaran els usos i els costums a falta de normes legals o estipulacions contractuals Un oacte normal d’aquest contracte és el que determina que en cas de disconformitat es passarà per les valoracions, liquidacions i distribució dels beneficis que facin els estimadors elegits…
baronia
Història
Als Països Catalans, des del s XIII, territori d’alguna extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular.
Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial,…
sotsvegueria
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.
La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…
violació de domicili
Dret penal
Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.
El dret vigent a l’Estat espanyol inclou tant el delicte comès pel funcionari públic que penetra al domicili d’un súbdit nacional, o hi practica un escorcoll, sense autorització judicial o fora dels casos previstos per la llei, com el delicte comès per l’individu que penetra en un domicili o una dependència, habitat o no, o l’ocupa, contra la voluntat de l’amo La pena infligida al funcionari és d’una multa i de suspensió, amb penes addicionals si hi ha hagut robatori amb intimidació, vexació, etc, i la infligida a un particular pot arribar a l’arrest major
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina