Teràpies psicològiques per a deixar de fumar

Per tal de trencar la dependència psíquica del fumador respecte al tabac poden ésser útils diverses mesures de caràcter psicològic. El control de la dependència psíquica se sol abordar quan una persona comença un tractament antitabac, abans que deixi de fumar. Per tal que el terapeuta i el mateix fumador coneguin quines són les circumstàncies en què es manifesta la dependència psicològica del tabac en el seu cas particular, es poden efectuar entrevistes del fumador amb el terapeuta i pot ésser útil realitzar un registre dels cigarrets que fumi. Un cop ja ha estat efectuada la planificació i es pren la decisió de suprimir el tabac, es poden aplicar diversos mètodes de teràpia psicològica.

Un dels mètodes psicològics més emprats en els centres de tractament antitabac és la teràpia de grup. Consisteix bàsicament a realitzar unes sessions col·lectives, dirigides per terapeutes i a les quals assisteixen persones que estan en tractament antitabac i exfumadors. El desenvolupament de les sessions pot ésser divers, però sempre inclouen un col·loqui obert a tots els assistents, en què cadascú pot expressar-se amb tota llibertat. Aquestes sessions permeten que les persones en tractament intercanviïn les seves pròpies experiències, faciliten la participació activa en el tractament i són molt útils perquè l’exfumador comparteixi el seu problema i no se senti sol davant d’aquest. La periodicitat i duració de les sessions pot ésser diversa, però habitualment es mantenen durant un any, per tal d’afermar els resultats del tractament.

Un altre mètode emprat és la psicoteràpia individual. En aquest cas, s’estableix una relació directa i personal del fumador amb el psicoterapeuta, que permet aprofundir en el cas individual de cada persona. Els resultats d’aquest tipus de teràpia poden ésser molt bons, però cal destacar que exigeix una gran constància i té una durada prolongada.

També s’han demostrat útils per a deixar de fumar diversos mètodes de modificació de la conducta, que tenen per objectiu aconseguir que el fumador associï inconscientment l’acte de fumar a situacions aversives, o que aprengui a controlar els estímuls que l’indueixen a fumar. Per a això s’utilitzen diverses tècniques, com ara fumar ràpid, que consisteix a fumar ininterrompudament durant alguns minuts fent inhalacions freqüents, la qual cosa sol provocar trastorns. De tota manera, aquest tipus de teràpies és poc utilitzat actualment.

Un dels mètodes per a deixar de fumar que ha assolit una difusió més gran és el pla d’acció de cinc dies. Ha estat divulgat per una secta religiosa, que el desenvolupa mitjançant reunions col·lectives, però també han estat proposades versions individuals. El mètode col·lectiu és seguit simultàniament per grans grups de persones, de 100 a 200, que es reuneixen durant cinc dies consecutius. En aquestes reunions s’informa dels efectes del tabac d’una manera molt realista, mitjançant conferències i mitjans audiovisuals, amb el fi d’afermar la motivació per a deixar de fumar. A més es proposen diverses mesures dietètiques i higièniques per a evitar les molèsties que poden sorgir en abandonar el tabac. Segons els organitzadors, quan finalitzen els cinc dies deixen de fumar el 90% dels assistents. Tanmateix, no se’n coneixen els resultats a llarg termini, que és allò que realment importa quan es parla d’abandonar el tabac.