Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
Arthur Jeffrey Dempster
Física
Físic nord-americà d’origen canadenc.
Es llicencià en física 1910 a la Universitat de Toronto Anà a Alemanya a continuar els estudis En esclatar la Primera Guerra Mundial es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat a la Universitat de Chicago 1916, de la qual fou professor del 1919 al 1950 Pràcticament centrà totes les investigacions en el descobriment d’isòtops estables i la mesura de llur abundància relativa Investigà les descàrregues elèctriques al si d’una massa gasosa i dissenyà un espectrògraf de masses basat en les desviacions experimentades per un eix d’ions positius en ésser sotmesos a l’acció d’un camp…
Josep Antoni Grimalt Gomila
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i…
Pere Joan Girona i Trius
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911, publicà una única novella, El meu amic Modest 1933, de temàtica estudiantil Dirigí, des del 1918, la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li’n permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 Professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i collaborador de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, és autor de tractats tècnics com La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones 1923 i d’un…
Mario Molina
Científic nord-americà d’origen mexicà.
Doctorat en química física a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, el 1972 El 1975 fou nomenat professor de la Universitat d’Irvine i el 1989 –any que aconseguí la nacionalitat nord-americana– del Massachusetts Institute of Technology Des del 2005 fou professor de química a la Universitat de San Diego Fou membre de la US National Academy of Sciences L’any 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Paul Crutzen i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa als fenòmens de formació i descomposició de l’ozó També fou premiat amb…
Gustavo Pittaluga Fattorini
Metge espanyol d’origen italià.
Doctorat a Roma 1900, anà a Madrid 1903 i s’hi naturalitzà espanyol 1904 Fou cap del servei central de desinfecció i de la secció de parasitologia de l’Instituto Nacional de Higiene Dirigí la lluita contra les malalties transmissibles a Guinea 1909 i contra el paludisme 1920, particularment al delta de l’Ebre Fou catedràtic de parasitologia i patologia tropical a la Universitat de Madrid 1911 Elegit diputat a les Corts Constituents de la República 1931, s’exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 a França, l’Argentina i Cuba És autor, entre molts altres treballs, de Manual de…
Josep Lluís Villar i Palasí
Història
Política
Polític.
Doctorat en dret 1945, fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión 1950, sotssecretari del ministeri d’informació i turisme 1957-62 i del de comerç 1962-65 El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la Universitat de Madrid Nomenat ministre d’educació 1968-73, realitzà una contravertida reforma de l’ensenyament, que no resolgué els problemes d’aquest sector Fou també president del CSIC 1971-73 Publicà Observaciones sobre el sistema fiscal español 1951, Intervención económica en la industria 1965, etc El seu germà, Vicent Villar i Palasí València 1920 —…
Alfred Werner

Alfred Werner
© Fototeca.cat
Química
Químic suís d’origen alsacià.
Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und…
Joan Muntaner i Garcia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León Caracas, que li fou ofert el 1807 Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal 1819 Fou membre de l’Academia de la…
Emmanuel Mounier
Filosofia
Pensador francès.
Havent estudiat filosofia, renuncià el doctorat per dedicar-se a l’acció Catòlic fervent, cercà les bases d’una revolució alhora econòmica i moral el personalisme Aquest, més que un sistema, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del “desordre establert” El 1932 fundà la revista Esprit , i fugí de situar el moviment com una “tercera força” centrista o demòcrata-liberal Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista Publicà, entre altres obres, Révolution personnaliste et communautaire 1934, Qu'est-ce que le…
Daniel Simberloff

Daniel Simberloff
© University of Tennessee
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat 1964 i doctorat 1968 en biologia per la Universitat de Harvard, collaborà estretament amb Edward Osborne Wilson Professor d’ecologia i de biologia evolutiva a la Florida State University 1968-97 i a la University of Tennessee des d’aquest darrer any, on dirigeix l’Institut d’Invasions Biològiques, desenvolupà una teoria de l’isolament biogeogràfic, per la qual guanyà el premi Mercer 1971 i que posteriorment, en part, refutà i reformulà Autor d’uns 350 treballs sobre ecologia de comunitats i espècies invasores , cal destacar el volum collectiu Strangers in Paradise Impact…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina