Resultats de la cerca

L’església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia, documentada a mitjan segle XII i dedicada potser aleshores a sant Joan d’estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana Restaurada pels canonges de la Seu de Manresa, propietaris de l’heretat, és un curiós temple de dues naus, una de les quals extremament curta, i dos absis, del segle XII, ampliat en època gòtica

Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot

Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita

És documentada al final del segle X prop dels indrets d’Auro Invento i Parietes Delicatas , en el terme de Sant Martí de Provençals De l’any 1028 tenim una venda on apareix l’expressió “ in territorio Barchinone, in locum que dicunt ad ipsa turre Alba ” Probablement, es tractava d’una torre de defensa que custodiava els camps de conreu i les vies de comunicació de la contrada

Aquesta torre era situada a Sant Gervasi molt probablement es tracta d’una altra de les moltes torres del pla de Barcelona documentada tardanament, però que pot tenir els seus orígens en època romànica A l’inici del segle XVI n’era la propietària Maria Manrique de Lara, filla del lloctinent de Catalunya El 1553 fou cedida a l’orde dels jesuïtes, i aleshores esdevingué la Torre dels Frares Negres

Aquesta església, actualment desapareguda, de la qual sabem que era situada entre els termes de Mollet, Santa Perpètua de Mogoda i Gallecs, és documentada l’any 998 Es tracta d’una donació al monestir de Sant Cugat d’uns alous que tenia al Vallès, en el terme de Mogoda, i que confronta a orient amb el terme de “parrochia S Leta” Posteriorment se’n perden les notícies documentals

Aquesta ermita, situada a llevant del poble de Cornellà del Bèrcol, té un origen molt antic El lloc de Paravis és esmentat des de l’any 1094 i es troba documentada l’església de Santa Maria de Cornellà , segurament l’actual Mare de Déu del Paradís, el 1215 Un instrument del 1341 parla del santuari ja com de la capella de Santa Maria del Paradís, dita del Vilar

Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455

La seva carrera se centrà bàsicament a l’abadia de Westminster, d’on fou organista des de l’any 1831 fins que morí Inicià la seva formació musical, poc documentada, a la catedral de Wells Establí amistat amb F Mendelssohn, durant l’estada que aquest feu a Anglaterra, i també mantingué contactes amb el violinista L Spohr És autor d’obres religioses i d’un interessant grup de catches i glees

La família Mata tenia la seva casa forta on ara hi ha el mas d’aquest nom L’any 1316 trobem documentada Elisenda de Mata, vídua de Bernat de Mata Matha , juntament amb el seu fill Dalmau, encara menor d’edat Els Mata posseïen, a més de la casa forta, diversos masos i el molí de Mirapeu, juntament amb d’altres drets tinguts a mitges amb els Romagueres