Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
silici
Química
Element químic de nombre atòmic 14 i símbol Si, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica, aïllat per J.J.Berzelius l’any 1824 per reducció amb potassi del tetrafluorur de silici (SiF4).
És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…
estirè
Química
Hidrocarbur aromàtic líquid, d’aspecte oliós, color groguenc, olor penetrant, inflamable i lleugerament tòxic.
És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…
tiol
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics caracteritzats per la presència d’un grup —SH enllaçat directament a un àtom de carboni.
El nom tiol ha substituït modernament la denominació mercaptà , que fa referència a la propietat, coneguda ja antigament, d’aquests composts, de combinar-se amb l’òxid de mercuri en solució aquosa D’acord amb les regles de la IUPAC, s’anomenen mitjançant el sufix tiol unit al nom del compost fonamental, com, per exemple, etantiol CH₃-CH₂-SH, o, quan existeix en el mateix compost un grup funcional més important, fent servir el prefix mercapto- , com és el cas de l’àcid mercaptoacètic HS-CH₂-COOH Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli Hom els obté per diversos mètodes,…
ceri
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 58.
L’element natural, de massa atòmica 140,12, és una barreja de quatre núclids 140 88,48%, 142 11,1%, 138 0,25% i 136 0,1% hom li coneix deu isòtops artificials 133, 134, 135, 137, 139, 141, 143, 144, 145 i 146 Els minerals més importants que contenen ceri són la cerita, l’ ortita o allanita i la monazita L’extracció del ceri i la seva separació dels altres lantànids, operació d’una gran complexitat, és feta actualment emprant resines bescanviadores d’ions o per extracció de les solucions dels nitrats en fase líquida Pot ésser obtingut amb un grau de puresa molt elevat per reducció del clorur…
Victòria!
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1983; ficció de 435 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tabaré Jaume Behar, Barcelona, Ferran Repiso Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MSanz, ARibas FOTOGRAFIA Andreu Berenguer Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Helmut Berger tinent Rodríguez Haro, Xabier Elgorriaga Jaume Canals, Norma Duval Maria Aliaga, Craig Hill tinent coronel Burguete, Pau Garsaball comissari Manuel Bravo Portillo, Carme Elías Palmira, Eva Cobo Juanita, Artur Costa inspector Apolinar Sánchez, Alfred Lucchetti Llorenç Vinyes, Marta Sadurní Cristina, Teresa…
tetraclorur de carboni
Farmàcia
Química
Líquid d’olor semblant a la del cloroform, amb punt d’ebullició 76,7°C, punt de fusió 22,9°C, i pes específic 1,6 g/ml.
Hom l’obté industrialment per l’acció del clor o del clorur de sofre sobre el sulfur de carboni, en presència d’un catalitzador clorur d’antimoni o clorur d’alumini 2Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 2S 2S 2 Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 6S És insoluble en aigua, bon solvent de les matèries grasses és emprat com a solvent i com a producte extintor Es combina amb el triòxid de sofre amb formació de fosgen i de clorur de pirosulfonil 2SO 3 + CCL 4 →COCl 2 + S 2 O 5 Cl 2 dóna una reacció semblant amb els òleums i fins i tot amb l’àcid sulfúric concentrat ordinari, en presència de sílice porosa 2H 2 SO 4 + 3CCl 4 →…
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…
èter

Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms…
radi
Química
Element químic de nombre atòmic 88, pertanyent al grup IIA de la taula periòdica, el més pesant dels metalls alcalinoterris.
Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides mitjanes molt…
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina