Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Ramon Aleix i Batlle
Música
Compositor i organista.
Estudià composició a Barcelona amb Francesc Andreví Feu la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot Des del 1819 fins a la seva mort el 1850 fou mestre de capella de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué moltes obres litúrgiques per a l’ús de la capella i els oratoris La Passió de Jesucrist i La Presentació de Nostre Senyor
Scipione Ammirato
Historiografia
Historiador italià.
Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma
Himeri
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona.
Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona
la Prenyanosa
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat en un coster a l’esquerra del Sió.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 1024 amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera Formà municipi independent fins l’any 1972 L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa en un enclavament, les caseries de Tudela i Queràs
Cuberes
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Cuberes), a la vall de capçalera de l’Aglí, al Perapertusès (a l’antic comtat de Besalú), prop del límit amb el Rasès i la Fenolleda.
Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
Diario de Mallorca
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Palma, resultat de la fusió, el 1953, de La Almudaina i el Correo de Mallorca.
Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins el 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió el 2000 el tiratge era d’uns 28500 exemplars Cal destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d’articles en català Des del 1991 forma part del grup Prensa Ibérica
Francesc Calvet i Rubalcaba
Dret
Advocat i polític.
Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1789 Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis 1810 i magistrat a l’audiència de Mallorca 1821 i de Barcelona 1838 Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada , i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona 1838
Felip Caimaris i Gacias
Literatura
Cristianisme
Escriptor, canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici.
Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén Perseguit per reialista, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal , de Miñano És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca
Eusebi de Cesarea
Cristianisme
Bisbe de Cesarea de Palestina (~313).
Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina