Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
economia de l’esport

Els èxits esportius esdevenen un valor dins de l’economia
NET EC
Esport general
L’economia de l’esport s’entén com una part de la disciplina de les ciències econòmiques i socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva econòmica.
Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…
intervencionisme
Economia
Intervenció sistemàtica de l’estat en l’activitat econòmica.
L’escola clàssica reservà a l’estat el paper de dictar les regles per a la correcta actuació de la iniciativa privada i de vetllar per llur compliment Fou l’establiment del socialisme soviètic, basat en la centralització estatal de les decisions econòmiques, que fixà el grau màxim d’intervencionisme, amb caràcter imperatiu Les dues guerres mundials i la crisi del 1929 imposaren també en les economies capitalistes la gestió enèrgica de l’estat, que la teoria keynesiana justificà teòricament
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies avançades inflació de la…
escola històrica
Economia
Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l’home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l’home concret de cada societat i cada època determinades.
Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la qual hom…
impost
Economia
Dret fiscal
Tribut exigit, sense contraprestació específica, sobre negocis, actes o fets de naturalesa econòmica o jurídica que manifesten una capacitat econòmica del subjecte fiscal.
Hom distingeix entre imposts directes , que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes , que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis Els principals imposts directes a l’Estat espanyol són l' impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu l' impost sobre societats , que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l’IRPF l' impost sobre el patrimoni , aplicat sobre els béns que…
observador | observadora
Persona encarregada d’observar una situació econòmica, política, social, etc.
posició social
Sociologia
Conjunt de condicions referents a la categoria social o econòmica.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina