Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Sant Genís de Vilassar de Dalt
Art romànic
Església parroquial que centra la vila de Vilassar de Dalt, conjuntament amb el seu bonic—i sencer—castell L’any 1118 surt esmentada l’església i parròquia de Sant Genís dins la Vila Azari Des de l’any 1164 hi ha constància de la doble titularitat de sant Genís d’Arles o notari i sant Genís de Roma o comediant, que va tenir durant molts segles la parròquia Al llarg del segle XIV trobem noves advocacions o altres com les del santa Maria i sant Nicolau Entre els anys 1511 i 1519 es va construir una nova església d’estil gòtic tardà, consagrada o beneïda el 1519 Aquesta església fou profanada…
Torre de guaita de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073 Segons A Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire Les notícies referents a la torre sempre fan esment a les reparacions i la…
Sant Pere de Vilanova (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del Castell d’Oló i en la parròquia de Santa Maria d’Oló, prop de l’actual església de Sant Jaume de Vilanova, on, no massa lluny, romanen unes ruïnes que hom creu que corresponen a les de l’antic mas Vilanova i de l’església de Sant Pere Es tracta d’una edificació molt petita, formada per una nau capçada a llevant per un absis semicircular La primera notícia d’aquesta església apareix en un testament datat el 1060 L’església de Sant Pere de Vilanova es documenta ben separada de la de Sant Jaume el 1206, en el testament de Pere d’Oló que fa deixes a gairebé totes…
Sant Pere de Marfà (Moià)
Art romànic
Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu voltant No sabem…
Pere Sacoma
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona, on és documentat des del 1368, any en què acabà la construcció d’un pont sobre el Ter i contractà l’edificació de la torre de l’excollegiata de Sant Fèlix probablement dirigí també les obres del temple fins a rebre el darrer sou, l’any 1379 Des del 1369 al 1394, que deixà d’aparèixer en els llibres d’obra, ocupà el càrrec de mestre major de la seu gironina sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable Així, l’any 1377 quasi totes les capelles de les dues primeres crugies prop de l’absis eren ja construïdes Hom li atribueix, sense gaire fonament, la idea…
maçonat | maçonada
Heràldica
Dit de l’edificació de pedra en què els intersticis de les pedres o carreus són destacats amb un esmalt distint del de l’edifici.
Algunes vegades tot el camper d’un escut pot ésser completament maçonat
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Museu de Belles Arts de Castelló
Museu
Museu inaugurat l’any 1980 en un edifici del s XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló.
El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el museu un important conjunt de…
Sant Esteve (Calonge)
Art romànic
La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la carretera de…
Sant Feliu de Castellet (Tremp)
Art romànic
L’any 1085 la senyora Ava de Sapeira i els seus fills Guiu, Gerberga Adelaida i Bernat Mir lliuraren en batllia al bisbe Bernat i a Santa Maria d’Urgell l’església de Sant Feliu amb els seus alous i delmes, al comtat de Pallars i termes de Castellet, l’Espluga, castell de Sapeira i Aulàs L’any 1126 el cavaller Bernat Ramon de Maçanet confirmà a favor de l’església de la Seu i dels canonges la donació feta pel seu avi al castell de Castellet Després, la memòria sobre aquesta església es perd en el temps Potser es tracta de l’anomenada quadra del Mag, a Castellet, on segons la tradició van…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina