Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073. Segons A. Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre. Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària. El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre. Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta.
Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire. Les notícies referents a la torre sempre fan esment a les reparacions i la conservació d’aquesta fortificació, de les quals tenia cura el consell de la ciutat. El 1607 es creà una carretera que comunicava la torre amb Barcelona. El 1640, i a conseqüència de la guerra dels Segadors, esdevingué un fort, que posteriorment fou engrandit fins que al segle XVIII es construí el castell actual.