Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
galeria
Arts de l'espectacle (altres)
En els teatres, llotja o balcó tot al voltant de la sala que conté una renglera o més d’espectadors.
Jocs Paralímpics de Barcelona 1992

Petra, la mascota dels Jocs, dibuixada per Xavier Mariscal
© COOB'92
Esport general
IX Jocs Paralímpics, que se celebraren a Barcelona del 3 al 14 de setembre de 1992.
Hi participaren 3020 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, i al voltant d’uns 1000 oficials d’equip en representació de 82 països Foren organitzats pel COOB'92 Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92 i tingueren un pressupost de 9000 milions de pessetes, amb una gran collaboració per part de l’ONCE, que aportà 4000 milions La mascota dels Jocs, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias La Vila Olímpica s’adaptà per a disminuïts, eliminant-ne les possibles barreres arquitectòniques La cerimònia d’…
,
Teatre Lliure
Escena d’una representació de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, per la companyia Teatre Lliure (1990)
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia teatral fundada el 1976 per Fabià Puigserver amb la col·laboració de Pere Planella, Lluís Pasqual i Carlota Soldevila.
Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…
Òpera de París
Música
Principal institució del teatre líric francès, que es remunta al segle XVII, amb la creació de l’Académie Royale de Musique et de Danse (1669) sota el patrocini de Lluís XIV, i que tingué successives sales a la ciutat.
Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer , decorat per…
Cuatro
Cadena de televisió generalista, amb cobertura estatal i emissió en obert.
Originàriament pertanyent al grup PRISA , el novembre del 2005, inicià les emissions en la freqüència analògica en què emetia Canal+, que passà a emetre’s per la plataforma Digital+, amb la idea d’aportar una oferta televisiva audaç, moderna i diferent Tingué un bon increment de la quota de pantalla 6,5% 2006, 7,7% 2007 i 8,6% 2008 de mitjana anual i el públic objectiu se situà 2008 en el 10,6% l’11,7% en les hores punta Cuatro marcà rècords històrics d’audiència en retransmissions esportives el juny del 2008, durant l’Eurocopa de futbol, quan el partit entre Espanya i Alemanya immobilitzà…
Futbol Club Vilafranca

Plantilla del Futbol Club Vilafranca de la temporada 2011-12
FC Vilafranca
Futbol
Club de futbol de Vilafranca del Penedès.
Fou fundat el 1904 amb el nom de Societat Foot-ball Club Vilafranca El seus impulsors foren Lluís Berger, Ramon Cuyàs, Antoni Ferrer, Francesc Huguet, Josep Sugrañes, Joan Trens, que fou el primer president, i Josep Valls Adequaren una esplanada per fer-hi un camp, una pista de tennis i un velòdrom, ja que el club disposava d’altres seccions esportives El club no s’inscriví a la federació catalana fins l’any 1917 Aleshores, participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria Primer estigué en el grup de Tarragona, del qual quedà campió la temporada 1920-21, i després en el de Ponent,…
Palau de les Arts

Palau de les Arts i l’Hemisfèric, en primer terme, dins la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Edifici singular que pertany al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava i inaugurat el 2003.
Amb una superfície de més de 40000 metres quadrats, l’edifici disposa de quatre espais escènics la Sala Principal, amb una capacitat per a 1700 espectadors l’Auditori, per a 1500, i l’Aula Magistral, per a concerts de cambra i sala d’exposicions i el teatre Martín i Soler, per a 400 cadascun La gerència de la infraestructura, la més gran d’Espanya dedicada a les arts escèniques, és a mans d’Helga Schmidt, vinculada anteriorment a l’Orquestra Simfònica de Londres i assessora musical del Covent Garden Lorin Maazel s’ocupà de la direcció musical en una primera etapa fins el 2009,…
Esterházy de Galántha
Llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy (? — ~1552), casat (~1526) amb Helena Bessenyey de Galántha.
Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net d’aquest,…
Manuel Meler i Urchaga
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
