Resultats de la cerca

Filla de Germànic i d’ Agripina la Gran Del seu matrimoni amb Domitius Ahenobarbus tingué un fill, del mateix nom, que fou emperador amb el nom de Neró Exiliada per Calígula , el seu germà, tornà a Roma i es casà en terceres núpcies amb el seu oncle, l’emperador Claudi , l’any 49, al qual feu adoptar el seu fill, i més endavant feu que el nomenés successor en detriment del fill de Claudi, Britànic Claudi morí emmetzinat per ordre d’Agripina, que mantingué el poder durant la primera part de l’imperi de Neró, però aquest, fatigat de la seva tutela, la feu assassinar

Féu recerques en oceanografia i biologia marina, especialment sobre la genètica de les anguiles i altres peixos S'ocupà també de botànica i féu estudis sobre el llúpol

Cursà estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona, on fou un alumne molt destacat i obtingué el gran premi per a violí Se n'anà a Bèlgica i s’establí a Brusselles, on amplià la seva formació féu un curs de perfeccionament amb el mestre Alfred Marchot Féu diverses actuacions per tot Europa El 1914 emigrà a Amèrica i s’installà a l’Argentina, a Rosario Féu actuacions per les ciutats argentines més importants, amb gran èxit de públic i crítica A Rosario es dedicà a l’ensenyament del violí i fou director del conservatori Dedicat també a la…

Féu investigacions sobre la dispersió de la llum i sobre les propietats òptiques dels metalls Ideà el tub que duu el seu nom També féu estudis sobre la piroelectricitat dels cristalls

De sòlida formació musical, començà a exercir d’organista i mestre de capella a Berlín el 1936 Dos anys després obtingué la plaça d’organista a Sant Nicolau de Potsdam 1938-40 L’esclat de la Segona Guerra Mundial el feu sortir d’Alemanya, i es refugià a França, on fou director musical de la ràdio alemanya a la França ocupada Acabada la guerra retornà al seu país, i entre el 1946 i el 1964 feu d’organista a l’església de Sant Kilian, a Heilbronn El 1947 fundà el Cor Heinrich Schütz, on destacà en el repertori barroc fins el 1973, any en què es retirà Werner excellí sobretot per les seves…

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei…

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País…

Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida en els rituals de moltes…

Conreà la pintura de petit format a l’oli sobre cartó o a l’aiguada l’excessiu detallisme de la seva tècnica féu esdevenir freda la seva pintura Com a gravador féu la sèrie de litografies Pelegrinatges d’un artista 1833 i la illustració de la Geschichte Friedrichs des Grossen ‘Història de Frederic el Gran’, 1840-42 A partir del 1850 féu vuit grans pintures sobre la vida d’aquest rei, entre les quals es destaquen El sopar a Sans-Souci 1850 i Concert a Sans-Souci 1852, ambdues al Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín L’obra El laminador…

Féu renunciar Benet IX i es féu elegir papa Això desplagué a l’emperador Enric III, el qual el deposà i el desterrà a Colònia, on el seguí el seu diaca Hildebrand, futur Gregori VII