Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi,…
pulque
Alimentació
Beguda alcohòlica (6-8% d’alcohol) obtinguda per fermentació del suc ensucrat de l’atzavara, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central.
L'alcohol i el gel industrial: Folch i Albiñana
L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…
mares del vi
Viticultura
Solatge que fan diverses substàncies líquides alcohòliques (vi, vinagre, etc), el qual conté els microorganismes capaços de produir les transformacions enzimàtiques que possibiliten la fermentació.
Per analogia, hom aplica també aquest mot a solatges de begudes no alcohòliques, com ara les mares del cafè
llevat
Micologia
Organisme viu, generalment un fong de l’ordre de les endomicetals, que produeix enzims, els quals provoquen canvis bioquímics importants en productes orgànics naturals (fermentació).
Un dels més coneguts en farmàcia i alimentació és el llevat de cervesa cervesa
whisky
Ampolles de whisky escocès
© Vicenç Barbero
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa obtinguda per destil·lació de líquids resultants de fermentació de mosts d’ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba.
La graduació és de 30-60° La majoria de les marques són barreges de whisky de malt amb alcohols destillats de cereals Les millors qualitats provenen d’Escòcia on se n'inicià la producció comercial al segle XV envelleixen com a mínim durant 7 anys en botes de roure que hagin contingut vi de Xerès, on adquireixen el color i l’aroma característics El bourbon és una varietat dels estats del S dels EUA obtinguda, bàsicament, a partir de whishy de moresc i malt de blat o ordi El rye és un whisky de sègol fet als EUA i al Canadà
sidra escumosa
Alimentació
Sidra a la qual hom ha afegit sucre o xarop i que ha produït diòxid de carboni per una fermentació en l’ampolla o recipient tancat.
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica…
espiramicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic produït per fermentació de soques de Streptomyces ambofaciens, aïllat l’any 1954; és constituït per tres fraccions amb activitat antibacteriana: espiramicina I, II i III.
El seu espectre d’acció és similar al de l’eritromicina, i és activa contra gèrmens grampositius
vodka
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa neutra obtinguda per destil·lació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals.
El seu contingut en àcids és escàs o nul, per la qual cosa no es formen èsters, i l’aroma és escàs o no en té, llevat que hom el tracti amb carbó de llenya per tal d’assolir aroma i tast característics És incolor i d’alta graduació 40-60 o més graus alcohòlics És produït, i molt consumit, a Rússia i a l’Europa oriental