Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Salvador Mestres
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i filòsof.
Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del…
Wolfgang Stegmüller
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums…
Eduard Nicol i Francisca
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de metafísica a la…
Jaume Serra i Húnter
Jaume Serra i Húnter
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
Féu el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a l’institut de segon ensenyament d’Almeria i aquell mateix any, fou, també, nomenat catedràtic de lògica a Santiago de Compostella Des del 1913 ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on portà a terme una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica Proclamada la Segona República, fou degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat…
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’…
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del…
David García Bacca
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és…
Fritz Mauthner
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof alemany.
Estudià dret i filosofia a Praga Collaborador del Berliner Tageblatt , escriví articles satírics en un estil paròdic de gran èxit, així com novelles i narracions, d’entre les quals destaquen Der neue Ahasver “El nou Ahasver”, 1882, Hypatia 1892 i Der letzte Tod des Gautama Buddha “La darrera mort del Gautama Buda”, 1913 La seva filosofia, d’un escepticisme molt acusat, se centra en l’anàlisi i la crítica del llenguatge i els seus usos De l’obra filosòfica de Mauthner destaca, sobretot, Beiträge zu einer Kritik der Sprache “Contribucions a una crítica del llenguatge…
Christian Wolff

Christian Wolf, en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia…
robot de serveis
Tecnologia
Robot desenvolupat seguint les tècniques i la filosofia de la robòtica de serveis
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina