Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…

Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís…

Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona part de la…

El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme,…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…

Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

Vida Fou fill d’un músic d’església anomenat Giovanni Battista Caletti A catorze anys, el podestà venecià de Crema, Federico Cavalli, de qui adoptà el nom, se l’endugué a Venècia, on entrà d’escolà a la capella musical de la basílica de Sant Marc, sota el mestratge de C Monteverdi Cavalli desenvolupà tota la seva carrera en aquesta institució, on assolí càrrecs cada cop més importants, i l’any 1668 n’esdevingué mestre de capella Tanmateix, hagué d’anar compaginant aquesta activitat amb altres feines de músic independent a la mateixa ciutat La seva situació, però, canvià el 1630, quan es casà…