Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911…
beloniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que comprèn individus de cos molt allargat, mancats de radis espinosos a les aletes, amb la línia lateral ínfera, les escates cicloides i les aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies…
cicadàcies

Cicadàcies (cica)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de cicadòpsids constituïda per unes 65 espècies vivents i un gran nombre de restes fòssils de plantes que visqueren des del Carbonífer superior fins al començament del Juràssic.
Són plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents, amb una roseta de grans fulles pinnades a l’àpex de la tija Són dioiques les flors masculines, molt grosses, tenen nombrosos microsporofilles i neixen també a l’àpex de la tija les femenines són constituïdes per macrosporofilles homòlegs de fulles vegetatives i d’àpex pinnat com aquestes, però mancats de clorofilla i amb els macrosporangis situats a la base, a banda i banda Es reprodueixen mitjançant la fecundació dels arquegonis, situats en els primordis seminals, per uns grossos espermatozoides els més…
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
Les malvàcies
Malvàcies 1 Malva sylvestris a branca amb poncelles, flors ben obertes i fruits x 0,5 b detall d’una poncella amb els sèpals amples coberts de pèls estrellats i calicle format per tres peces estretes, lliures i cobertes de pèls simples x 2 c detall d’un fruit madur esquizocarp, envoltat per les peces persistents del calze x 4 2 Lavatera cretica a detall del fruit envoltat per les amples peces del calicle x 4 b detall de les peces del calicle soldades, en una poncella x 2 3 Malví pelut Althaea hirsuta a aspecte de la planta x 0,5 b detall del fruit envoltat pel calze persistent i per les nou…
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la…
tractor
tractor agrícola en un camp de conreu
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc.
El tractor és constituït essencialment per un bastiment que suporta el motor dièsel i el seient del conductor pot ésser proveït d’erugues o de rodes, i en aquest cas les rodes motrius que són les dues posteriors, mentre que les dues davanteres són les directrius són especialment grosses i llurs pneumàtics són equipats amb cobertes de dibuix especialment concebut per a obtenir una bona adherència en terrenys blans i poc consistents Els tractors agrícoles van proveïts d’un enganxall per a poder-hi enganxar els remolcs o les màquines agrícoles que han d’arrossegar i d’una presa de…
sembra
Agronomia
Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini.
La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors,…
màquina piconadora
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.
Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’acció d’uns 2 m Algunes…
dolomitització
Mineralogia i petrografia
Procés de transformació de les calcàries en dolomies.
Suposa una recristallització a gran escala, el resultat final de la qual és una textura granoblàstica consistent en un mosaic de cristalls de dolomita de dimensions mitjanes a grosses, la majoria dels quals tenen formes ben definides, amb el contorn en forma de romb Bé que la dolomita pot precipitar-se directament, hom admet que el procés normal és la formació per substitució, la qual ha estat contemporània amb la formació del sediment, o bé s’ha originat poc temps després sota l’aigua, en relació amb els moviments del fons marí Les condicions per a aquestes substitucions són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina