Resultats de la cerca

És anomenat tumor de bufeta el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyents als teixits de la bufeta urinària, que es desenvolupen molt activament i formen una massa de teixit, que pot ocasionar una obstrucció urinària i que en molts casos és cancerosa, de manera que s’infiltra en les estructures adjacents, es dissemina per altres òrgans del cos i arriba a causar complicacions mortals Encara que els tumors de bufeta poden ésser benignes, sempre que es diagnostiquen són extirpats, perquè en molts casos s’acaba desenvolupant un càncer de bufeta A més, la persona…

Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’…

Dedicats a la ramaderia nòmada camells i cabres i secularment al pillatge de caravanes que travessaven el desert, formen un total de vuit confederacions tribals, les més notables de les quals són les d’Ahaggar i les d’Ajjer al Sàhara, les d’Adrar des Iforas al Sudan i les d’Aïr al Níger Es divideixen en tribus nobles imajaren i vassalles imraden , i tenen esclaus iklan, bella o harratin ramaders o agricultors Són governats per un cap suprem amēno-kal , determinat generalment per successió hereditària i sovint segons línia matrilineal El seu aïllament els permeté de…

Les nombroses variants de la música negra tenen com a únic denominador comú el fet de pertànyer a la categoria de música no escrita, de tradició oral Des del punt de vista estilístic, hom pot subdividir l’Àfrica negra en dues grans àrees musicals delimitades per una línia parallela a l’equador situada entre aquest i el tròpic de Càncer La zona del nord s’estén per tot el país senegalès i el Sudan hi és conreada la música pròpia de sabana, molt influïda per l’islam Aquesta cultura musical desconeix la polifonia i excelleix en l’art dels solistes anomenats griots , que constitueixen una casta…

És anomenada prolapse rectal la protrusió del recte, l’última porció de l’intestí gros, cap a l’exterior de l’organisme, a través del conducte anal El prolapse rectal se sol produir a conseqüència d’una contracció deficient dels esfínters anals, que obstrueixen el pas del contingut del recte llevat del moment que es produeix la defecació, o bé a causa d’una debilitat de la musculatura de la base de la pelvis, on recolzen les porcions inferiors del recte Ambdues circumstàncies són provocades, en general, per una debilitat constitucional dels teixits involucrats que, si bé es transmet de manera…

La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos…

L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del…