És anomenada prolapse rectal la protrusió del recte, l’última porció de l’intestí gros, cap a l’exterior de l’organisme, a través del conducte anal.
El prolapse rectal se sol produir a conseqüència d’una contracció deficient dels esfínters anals, que obstrueixen el pas del contingut del recte llevat del moment que es produeix la defecació, o bé a causa d’una debilitat de la musculatura de la base de la pelvis, on recolzen les porcions inferiors del recte. Ambdues circumstàncies són provocades, en general, per una debilitat constitucional dels teixits involucrats que, si bé es transmet de manera hereditària, solament es posa de manifest en edats adultes. Probablement per aquesta raó el prolapse rectal es manifesta gairebé sempre a partir de quaranta anys d’edat. Per raons desconegudes, aquest trastorn és més freqüent en les dones que en els homes.
Esquemàticament, hi ha dos tipus de prolapse rectal: el prolapse rectal parcial i el prolapse rectal complet. En el prolapse rectal parcial només fa protrusió cap a l’exterior de l’organisme la mucosa rectal, la capa de teixit mucós que cobreix l’interior d’aquest òrgan. En aquests casos, la capa mucosa és prou laxa perquè es pugui allunyar de les capes més profundes sense arribar a separar-se’n. En l’anomenat prolapse rectal complet, al contrari, fan protrusió cap a l’exterior de l’organisme totes les capes del recte, fins i tot la més externa, o serosa, amb la qual aquest òrgan es fixa als teixits que l’envolten.
Durant les fases inicials, o en els casos lleus, la davallada o prolapse del recte a través del conducte anal es pot advertir només quan s’incrementa de manera sobtada la pressió interna de la cavitat abdominal, que empeny per tant el recte cap avall. En la pràctica, això sol passar després de l’acte defecatori, o més ocasionalment en tossir, esternudar o realitzar un exercici físic intens. Tanmateix, però, en tots aquests casos, quan la pressió interna de la cavitat abdominal torna a la normalitat, el teixit prolapsat es reintrodueix novament a la localització que li correspon, ja sigui de manera espontània o bé prement-lo manualment.
En les fases avançades, en canvi, o en els casos greus, la davallada del recte a través del conducte anal es pot produir fins i tot per la simple acció de la força de gravetat, i no és fàcil de tornar-lo a la posició normal amb una maniobra manual. En aquests casos, igualment, és freqüent que es presentin petites erosions o úlceres sobre la superfície del teixit caigut, que tendeixen a sagnar sobretot durant l’acte defecatori o bé immediatament després.
Hom efectua la diagnosi de prolapse rectal amb la inspecció de la zona, que permet de detectar la protrusió dels teixits rectals.
El tractament, en les fases més inicials, consisteix a reintroduir els teixits desplaçats després de la defecació i a procurar que les matèries fecals siguin toves, i que per tant esmorteeixin la pressió que empeny cap enfora el recte durant la defecació. Així, cal assenyalar que hom recomana una dieta rica en fibra vegetal i eventualment s’indiquen medicaments laxants.
En les fases avançades el tractament és quirúrgic i consisteix a fixar adequadament el recte als teixits que l’envolten.