Resultats de la cerca

Situat al paratge de les Clotes, al vessant sud de la punta de la Serena, al nord-oest del massís dels Ports, dins del Parc Natural dels Ports, a 968 m d’altitud És un petit mas cedit per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la Unió Excursionista de Catalunya UEC i habilitat com a refugi lliure amb capacitat per a vint persones És punt de pas del GR-7, base de travesses pel massís dels Ports i d’excursions a la punta de la Serena 1035 m i l’Espina 1181 m

Tot el terme és d’horta, regada per braços de la séquia de Montcada els conreus més freqüents són cebes, tomàquets, enciams, carxofes, etc, així com tarongers La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 86% pels propietaris la resta, ho és, principalment, per arrendataris Com a tots els pobles de l’Horta, la ramaderia estabulada és molt desenvolupada Tradicional poble agrícola, hom hi ha installat un gran polígon industrial que ha provocat un cert creixement de la població El poble 3 528 h 2006 albuixequins 7 m alt és prop de la línia de ferrocarril de…

Terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme L’horta es dedica a conreus intensius, dues o tres collites anuals, d’hortalisses, cacauets, patates, blat de moro i un petit sector de taronger Hi ha ramaderia estabulada L’activitat industrial se centra en el paper, el jute i els teixits a la fi del s XVIII hi installà Josep Lapeira al raval de Gafaüt on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara una important fàbrica de filats de seda, aprofitant la força hidràulica de la séquia de Montcada, la qual a la fi del s XIX fou adaptada a la…

En 1346-66 inicià i dirigí les obres de la seu, segons el projecte d’Antoni Guasc 1345, modificat per Benet Basques, de Montblanc

Tot el terme és ocupat per horta baixa, regada per la séquia de Montcada hom hi conrea principalment tot tipus d’hortalisses Les terres de conreu són explotades en el 90% per llurs propietaris L’expansió industrial de la comarca s’ha manifestat amb la installació de diversos tallers i petites fàbriques El nucli urbà s’ha allargat per la carretera de Barcelona, i tan sols el separa de Tavernes Blanques el barranc de Carraixet El cap del municipi és el poble de Bonrepòs, el qual forma actualment un sol nucli amb l’antic agregat de Mirambell

El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la…

Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró…

El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l’extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l’Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d’estiu

L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la…