Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit…
Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres)
Malgrat que l’any 979, en el testament de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, apareix la “ valle que dicunt lemena ”, la constatació més antiga de l’existència de “ Sancti Stephani de Lemana ”, la proporciona l’evacuació que van fer Guillem Ademar, la seva muller i el seu fill de les dominicatures i altres drets que tenien en aquesta església a favor de la mitra gironina, el 1156 Tanmateix, és a partir del començament del segle XIV, després de més d’un segle i mig sense cap dada, que apareixen una sèrie de documents, més o menys continuats, que permeten de reconstruir una part de…
Flors desaforades
Sir Thomas Stamford Raffles 1781-1826 fundà la moderna Singapur l’any 1819 Sir Raffles era un home de negocis i un polític, però tenia també una gran sensibilitat naturalística Per això no és estrany que ja l’any 1822 dotés la ciutat d’un jardí botànic, que fes cultius experimentals de nou moscada i de clau d’espècia, i que mantingués una sòlida amistat amb Joseph Arnold, metge i naturalista installat a la colònia Arnold i Raffles que també fou governador de Java 1811-15 i de les possessions de la British East India Company a Sumatra 1818-24, fascinats per l’exuberància tropical…
Sant Andreu de Sobre-roca (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
L’església de Sant Andreu de Sobre-roca, o Barroca, apareix documentada per primera vegada l’any 985, amb motiu d’una permuta de terres realitzada entre Gotmar, bisbe de Girona, i un home anomenat Guillemó, segons la qual el primer donava al segon “ terra de Sancti Andreae apostoli qui est situs in locum que dicunt Super rocha ”, mentre que, en canvi, d’això rebia “ terra et vinea qui mihi advenit per ex comparacione, qui est in comitato Gerundense in locum que dicunt Monte Super rocha ” Tanmateix, aquest origen antic no va acompanyat d’una documentació abundant, ja que no és fins ben entrada…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
Jeroni Nadal

Jeroni Nadal
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Jesuïta i escriptor.
Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús 1545, després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec Com a primer rector del collegi-universitat de Messina 1548-52, hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya…
,
Nocardiosi
Patologia humana
La nocardiosi és una malaltia infecciosa crònica d’origen bacterià que incideix, sobretot, en persones que es troben immunodeprimides o pateixen d’alguna altra malaltia greu Es manifesta per la formació d’abscessos, o cavitats anormals que s’omplen de pus als pulmons o en altres teixits Els agents etiològics de la nocardiosi són diverses espècies de bacteris del gènere Nocardia , que tenen per hàbitat natural el sòl, particularment on hi ha abundor de matèria orgànica en descomposició La infecció per aquests bacteris se sol produir per via respiratòria, en aspirar partícules contaminades en…
retrotransposó
Biologia
Element d’ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste, mitjançant un intermediari d’ARN.
Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà
atemperat | atemperada
Biologia
Dit de qualsevol virus animal, vegetal o bacterià (bacteriòfag), però principalment d’aquests últims, que perd el cicle lític i passa a ésser controlat pel sistema genètic de la cèl·lula hoste.
Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava
Els quitridiomicets: quitridis
Quitridis paràsits infectant la cèllula d’una alga conjugada cloròfit Són en fase vegetativa, i mostren una vesícula externa, una vesícula interna i un rizomiceli molt ramificat, que serveix per a captar aliments i que, en un cas, passa a la cèllula contigua a la dreta, travessant el septe Jaume Cambra Els fongs d’aquest grup, anomenats també quitridis del grec quitridion , ‘olleta’, són generalment aquàtics, amb cèllules reproductores flagellades, que presenten una gran diversificació morfològica pel que fa a l’aparell vegetatiu i una gran varietat de cicles vitals la majoria són paràsits,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina