Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
frare
Disseny i arts gràfiques
Part del motlle que, pel fet de no haver rebut adequadament la tinta, resta sense imprimir o amb una impressió defectuosa.
abrupció
Retòrica
Figura consistent en la supressió violenta de transició entre dues o més idees per tal d’imprimir més vivesa al diàleg.
Josep Piqué i Camps
Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…
numeradora
Disseny i arts gràfiques
Instrument que hom emprava per a numerar els plecs, els impresos, etc, en les antigues màquines d’imprimir, no proveïdes de numerador.
En la numeradora, el número compost pot ésser incrementat mecànicament en una unitat a cada accionament o a cada nombre fixat d’accionaments La numeradora té un petit tampó interior que mulla automàticament el número compost Actualment és emprada en oficina
numerador
Aparell que en moltes màquines d’imprimir numera els plecs, els impresos, etc, automàticament i en el mateix moment de la impressió.
Els Capdevila i La Reformada, a Sant Joan les Fonts
Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…
lletra
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels tipus que duen, en una de les bases, la figura d’una lletra en relleu a fi de poder-la imprimir.
clàxon
Dispositiu que produeix un so fort i estrident en imprimir un moviment de rotació a una peça que posa en vibració una membrana.
American Standard Code for Information Interchange
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a representar tots els caràcters alfanumèrics, signes de puntuació i altres caràcters de control, per mitjà de 8 dígits binaris.
Inicialment estava basat en l’alfabet anglès i les lletres tan sols es representaven en majúscules el 1967 s’hi inclogueren les minúscules i es redefiniren diversos codis de control Originàriament utilitzava 7 bits per caràcter Actualment és emprat en pràcticament tots els sistemes informàtics per a la representació de textos, normalment en forma d’alguna extensió a 8 bits del codi original per incorporar lletres característiques d’altres llengües diferents de l’anglès En els ordinadors s’ha generalitzat l’ús del codi ASCII de 8 bits, que, de fet, és un amplicaió de l’ASCII de 7 bits,…
literatura armènia
Literatura
Literatura escrita en llengua armènia.
La literatura armènia no sorgí, pròpiament, fins a l’inici del segle V dC amb la invenció de l’alfabet armeni atribuïda a Mesrob 360-440 Amb anterioritat, existiren poemes orals pagans com els Cants de Goghten dels quals han pervingut alguns fragments L’antiga literatura armènia fou caracteritzada durant molt de temps pel predomini d’obres religioses i històriques La versió de la Bíblia, per exemple, hi exercí una funció que ja ha estat comparada a la de Luter a Alemanya i, d’altra banda, els llibres històrics identificaren aviat la religió amb la pàtria, sobretot a partir del xoc entre el…