Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
numeradora
Disseny i arts gràfiques
Instrument que hom emprava per a numerar els plecs, els impresos, etc, en les antigues màquines d’imprimir, no proveïdes de numerador.
En la numeradora, el número compost pot ésser incrementat mecànicament en una unitat a cada accionament o a cada nombre fixat d’accionaments La numeradora té un petit tampó interior que mulla automàticament el número compost Actualment és emprada en oficina
numerador
Aparell que en moltes màquines d’imprimir numera els plecs, els impresos, etc, automàticament i en el mateix moment de la impressió.
La literatura popular valenciana
La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…
Josep Piqué i Camps
Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…
lletra
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels tipus que duen, en una de les bases, la figura d’una lletra en relleu a fi de poder-la imprimir.
clàxon
Dispositiu que produeix un so fort i estrident en imprimir un moviment de rotació a una peça que posa en vibració una membrana.
Els Capdevila i La Reformada, a Sant Joan les Fonts
Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…
entintar
Disseny i arts gràfiques
Posar tinta (a les galerades d’impremta, als motlles d’impremta, als motlles d’un gravat, als roleus d’una màquina d’imprimir, etc).
coixí
Disseny i arts gràfiques
Tros de roba, tafetà, cautxú, etc que hom fixa al timpà o cilindre de la premsa d’imprimir per fer menys dura la impressió.
brida
Indústria tèxtil
Cordó o combinació de cordons amb un agafador de fusta que, en el teler de mà, servia per a imprimir el moviment a la llançadora.