Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Sant Pere de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Escasses filades de la seva obra romànica, conservades rere un pedró modern Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església són situades als afores de Boí, sobre la carretera que enllaça Boí amb la carretera de Caldes, a l’indret que hom anomena Sant Pere Mapa 33-9 181 Situació 31TCH224105 S’hi va per un camí, vorer a la carretera, que s’inicia al començament del poble FJM-AMB Història No hi ha referències històriques sobre aquesta església, que fou una capella de la parròquia de Sant Joan de Boí CPO Església De l’antiga capella de Sant Pere només resten unes poques filades, corresponents al…
Albert Roussel
Música
Compositor francès.
Vida Inicià la carrera d’oficial de marina, i en el seu temps lliure es dedicava a la música, que havia après a l’escola Un cop abandonada la marina, estudià amb E Gigout i V d’Indy a la Schola Cantorum, on d’ençà del 1902 fou professor de contrapunt, fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà com a voluntari En acabar el conflicte bèllic s’establí a Normandia, des d’on compongué la major part de la seva obra La música de Roussel s’inscriu dins l’ambient de contestació del model wagnerià que regnava a la França del començament del segle XX, tot i que l’autor mirava de…
,
Joaquim Serra i Corominas
Música
Compositor i pianista català.
Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…
música d’Occitània
Música
Música desenvolupada a Occitània.
En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la…
el Far d’Empordà

Vista general del Far d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.
Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…
Pere Antoni Beuter
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i exegeta.
Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532 Des…
, ,
Santa Maria del Palau (Sant Llorenç de la Muga)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del cantó sud-oriental A més de l’estructura bàsica de l’edifici, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, cal notar el campanar d’espadanya, de considerables proporcions, el qual dota l’edifici d’una certa singularitat F Tur L’església de Santa Maria del Palau es troba vers l’extrem sud-occidental del terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, a la vall de la Muga i a poca distància del marge esquerre d’aquest riu El veïnat del Palau és de masies disperses al costat de l’església hi ha una sola casa, la masia del Palau Mapa…
Sant Martí de la Plana (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Església que presenta una estranya disposició, amb l’absis abandonat i una petita capella tardana rectangular adossada al campanar, situat a ponent de l’antiga edificació ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí de la Plana es troba, totalment isolada, en una collada de la tallada de Sallent, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent Mapa 34-12291 Situació 31TCG557692 Per a anar-hi, cal agafar una pista de desemboscar, que surt entre els km 31 i 32 de la carretera de Coll de Nargó a Isona, i que en un recorregut d’uns 3 km passa pel costat mateix de l’església JAA Història L’…
Santa Maria de Bolòs (Camprodon)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costal nord-oriental, curiosament el més interessant de l’edifici, a desgrat de trobar-se tapat per la vegetació M Anglada L’antiga parròquia de Santa Maria de Bolòs es troba darrere la serra de Nevà, en un fondal on s’origina la riera de Bolòs, en el veïnat de Bolòs, fora ja de la vall de Camprodon estricta, prop del límit de llevant del terme municipal que limita amb la Garrotxa Mapa 256M781 Situació 31TDG524837 Per anar-hi cal agafar el mateix camí que porta a Sant Valentí de Salarsa Prop del límit dels antics termes de Beget i Freixenet de…
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Assagista, narrador i dramaturg.
Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina