Resultats de la cerca
Es mostren 3186 resultats
vina

Vina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda propi de la música clàssica índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara amb mànec i ressonador extern Se’n coneixen dues formes, la del nord, més antiga, i la del sud La vina del nord consisteix en un mànec fet amb un fragment llarg de bambú o de fusta a sobre del qual es disposen les cordes i el claviller en un extrem Per la part posterior i prop dels extrems hi ha fixades, mitjançant dos tubs de metall, dues carbasses esfèriques grosses, obertes per la part inferior, que serveixen de ressonador Per a tocar, l’instrumentista acostuma a situar la carbassa que hi ha a prop del claviller per sobre de l…
ocarina
ocarina
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, generalment de terra cuita en forma oval irregular, proveït d’un nombre variable de forats.
Produeix un so aflautat, que hom obté bufant per una embocadura en forma de broc Instrument popular, el seu origen és incert
tabla
Tabla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular d’una sola membrana Consta d’un parell de tambors, independents i complementaris, anomenats tabla i bāhyā , diferents en la forma, sonoritat i manera de ser tocats El tabla és cilíndric o lleugerament cònic, de fusta, amb la membrana tensada amb una tira de cuir en ziga-zaga amb l’ajut d’uns petits cilindres de fusta massissa situats entre el cuir i el cos de l’instrument Es toca amb la mà dreta El bāhyā , de cos de forma hemisfèrica, és de coure o, en algun cas, de terra cuita i es toca amb la mà esquerra
maniquí
Música
En orgueneria, orgue petit utilitzat per a harmonitzar els diversos jocs de l’instrument.
Compost dels elements mínims més essencials i bàsics manxa, teclat i salmer, és l’eina de l’orguener o de l’especialista en l’harmonització al taller, per a fer una primera aproximació a la personalització tímbrica de cada joc, abans de ser emplaçats al nou orgue Un cop són a l’instrument, l’orguener procedeix a donar-los el darrer retoc segons l’acústica de l’espai
saxòfon
Saxòfon baix
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables,…
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…
sitar
Sitar
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument de corda pinçada, propi de l’Índia, format per una caixa de ressonància de fusta de forma més o menys semiesfèrica i un llarg mànec travessat per nombrosos trasts.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument Els trasts que travessen l’ample mànec són metàllics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga…
serpentó
Serpentó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, habitualment considerat el baix de la família de la corneta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb forats El nom prové de la forma ondulada, en forma d’essa o de serp reptant, que, per la seva longitud, adopta el tub de l’instrument De secció longitudinal cònica i sense pavelló, aquest tub sol fer quatre corbes i s’eixampla des d’1,5 cm fins a 10 cm Desplegat i comptant-hi el tudell, sol fer uns 245 cm El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, d’ivori, d’os o de fusta, en forma de copa, que s’uneix al cos mitjançant un tudell…
forat

Forat de la fauta dolça
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
cimbalom
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares, originari d’Hongria.
El so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes en els seu extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota Les cordes, en nombre de 35, dobles o triples, són encabides en una caixa trapezoidal que s’aguanta sobre quatre peus, i cadascuna és travessada per cinc ponts de fusta Abasta una extensió de quatre octaves En la seva versió moderna, construïda a la fi del segle XIX, hi ha estat incorporat un pedal per a amortir el so Per bé que és un instrument…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina