Resultats de la cerca

Es formà com a organista a la seva ciutat natal A més, aprengué a tocar altres instruments de teclat i també el llaüt i la viola de gamba Ordenat de sotsdiaca l’any 1573 i de sacerdot el 1575, durant algun temps estigué actiu com a cantor i instrumentista a Pesaro L’any 1577 marxà al convent agustí de Santo Stefano de Venècia, on visqué fins el 1583 Allí treballà com a cantor i estudià contrapunt amb Andrea Gabrieli Després d’estudiar teologia a Pàdua, passà a servir com a cantor a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Graz 1584-90 i a la del duc Guillem V de Baviera a Munic…

A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…

Es formà musicalment al monestir de Montserrat sota el mestratge d’Anselm Viola i Narcís Casanoves, i el 1790 hi prengué l’hàbit de monjo benedictí Notable instrumentista de corda —violí i violoncel— i d’orgue, l’any 1792 fou nomenat mestre de l’Escolania, de la qual també fou organista Després de la Guerra del Francès collaborà en la restauració de l’Escolania i en la recuperació d’obres musicals Més tard, fou també organista del monestir benedictí de Sant Benet de Bages Foren deixebles seus Benet Brell i Baltasar Saldoni De la seva producció musical destaca l’obra per a tecla,…

Home polifacètic, estudià a l’antiga Escolania de la Mercè Com a instrumentista, destacà amb la guitarra i oferí diversos concerts per Europa interpretant repertori espanyol, especialment obres de F Sor i D Aguado A partir de la dècada dels seixanta, a més, apareix com a director de l’orquestra durant la temporada 1860-61 al Teatre Principal de Barcelona Compongué sarsueles, entre les quals Don Ruperto Culebrinas , amb un celebrat número ballable Fou director del Teatro de los Campos Elíseos a Madrid, i també dirigí una temporada lírica al Teatro Principal de Saragossa Com a…

Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la quarta corda…

Vida Entrà en contacte amb el món musical gràcies al negoci patern de construcció de pianos Després d’haver-se declarat desertor de l’exèrcit prussià, es traslladà a París, on, pels volts del 1790, es guanyà la vida com a instrumentista virtuós i compositor Installat a Londres al final del 1796, hi aconseguí un gran reconeixement en les dues facetes, mentre duia a terme una important tasca pedagògica El 1800 anà a Viena, ciutat on l’aurèola que l’acompanyava com a excepcional instrumentista no passà desapercebuda, de manera que l’aristocràcia vienesa s’apressà a…

D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…

Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma…

Estudià a l’Escola de Belas Artes de Pôrto Alegre, i a partir del 1924 a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro Realitzà estudis de composició pel seu compte i s’inicià com a instrumentista en el Quarteto Henrique Oswald a Pôrto Alegre A Rio de Janeiro fundà la Rádio Nacional i l’Orquestra Brasileira de Radamés Gnattali Durant la seva joventut escriví molta música per a serials radiofònics, fet que li proporcionà una gran popularitat, i també feu arranjaments de melodies i danses populars El 1945 fundà, amb altres compositors, l’Académia Brasileira de Música És un dels…

Vida Es tenen poques dades sobre la seva formació És molt possible que marxés a França amb la retirada de les tropes napoleòniques Allistat en l’exèrcit francès, fou director de la música militar a França -estigué a Holanda, al capdavant del quinzè regiment, i a Bèlgica, sota la setena línia de Napoleó- Era un instrumentista hàbil i tocà en diverses bandes militars com a clarinetista Compongué un bon nombre d’estudis i aires variats per a clarinet El 1821 fou nomenat director de la Société de l’Harmonie d’Anvers, càrrec que li permeté estrenar la seva opéra comique El Futuro de…