Resultats de la cerca
Es mostren 1334 resultats
Control clínic postnatal
Actualment, els primers dies de vida independent del nounat solen transcórrer al centre sanitari on ha nascut Això facilita el control de l’adaptació del nadó al nou ambient i l’adopció immediata de les mesures més adequades, si sorgeix algun trastorn En els primers dies de vida, el nadó manifesta una sèrie de canvis que els pares no sempre saben interpretar i pot succeir que s’alarmin innecessàriament o, al contrari que passin per alt signes de determinats trastorns que requereixen una atenció especial A la clínica, el nadó és atès per personal especialitzat, que li dedicarà…
Nathan Milstein
Música
Violinista nord-americà d’origen ucraïnès.
Començà els estudis de violí a set anys, i fou deixeble de P’otr Stol’arskij El 1915 fou convidat a interpretar el Concert per a violí , d’A Glazunov, sota la direcció del mateix compositor amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari Es perfeccionà amb Leopold Auer al Conservatori de Sant Petersburg Durant els primers anys de la seva carrera interpretà sovint música de cambra amb Vladimir Horowitz, en gires per tota la Unió Soviètica, país que abandonà el 1925 El 1929 obtingué la nacionalitat nord-americana, i continuà la seva trajectòria professional amb nombrosos concerts…
Lillian Nordica
Música
Soprano nord-americana.
Realitzà estudis de cant amb J O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida Faust i el d’Ofèlia Hamlet Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i dramatisme i sabé…
Julia Migenes Johnson
Música
Soprano nord-americana.
Inicià la seva carrera interpretant diversos papers infantils al Metropolitan de Nova York Posteriorment estudià a la High School of Music and Art de la mateixa ciutat i el 1965 debutà a la New York City Opera Al principi dels anys setanta es traslladà a Europa, on amplià la seva formació Entre el 1973 i el 1978 actuà a la Volksoper de Viena El 1983 interpretà el paper titular de Lulu a la Staatsoper de la capital austríaca, paper que tornà a interpretar el 1985 en una nova producció al Metropolitan de Nova York El seu salt a la fama s’esdevingué el 1984, arran de protagonitzar…
Helen Donath
Música
Nom amb què és coneguda la soprano nord-americana Helen Erwin.
Estudià al Del Mar College i debutà el 1958 a Nova York amb un recital de lieder El 1961 es traslladà a Europa i fou contractada per l’Òpera de Colònia per a interpretar-hi petits papers, fins que passà a formar part de la companyia de l’Òpera de Hannover, amb la qual feu de Pamina a La flauta màgica de WA Mozart El 1964 fou contractada a Salzburg, on es presentà sovint en papers d’òperes mozartianes dirigides per Herbert von Karajan S’ha presentat, amb igual èxit, al Bol’šoj de Moscou, la Scala de Milà, on debutà el 1972 amb la Micaela de Carmen , el Covent Garden de Londres i…
Magda Tagliaferro
Música
Pianista i professora brasilera.
De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del…
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…
Josep Cusachs i Cusachs
L’espera, de Josep Cusachs i Cusachs
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià la carrera militar, ascendí a capità d’artilleria 1879 i es retirà amb el grau de comandant, el 1882, per a dedicar-se a la pintura Fou deixeble de Simó Gómez a Barcelona 1876-80 i d’Édouard Détaille a París El seus temes predilectes foren els cavalls i les escenes hípiques i militars, que sabé interpretar amb anecdotisme i pulcritud A l’exposició de belles arts de Madrid 1887 presentà Un Vivac, La primera cura, En el camp de maniobres, i a l’exposició de belles arts de Berlín 1891 aconseguí la medalla d’or amb Maniobres de divisió Illustrà l’obra de Francesc Barado La…
hemitònic/anhemitònic
Música
Adjectius que s’apliquen a escales o sistemes musicals amb semitons o sense respectivament.
Aquesta denominació s’utilitza habitualment per a establir una doble categorització en la formació de les escales pentatòniques, sobretot en els corrents anglosaxons que entenen la definició de l’escala de manera quantitativa, és a dir, com a sumatori de les altures diferents presents en la línia melòdica Els corrents europeus no consideren tan vàlida aquesta divisió, atesa la seva concepció clàssica Riemann del pentatonisme definit sense semitons, la qual cosa els porta a interpretar les escales pentatòniques hemitòniques com a tipus d’un pentatonisme complex C Brailoiu en el…
grafologia
Psicologia
Estudi del caràcter d’una persona a través de la seva escriptura.
Es basa en el principi segons el qual certs moviments físics de l’home es relacionen amb les seves disposicions psíquiques Les emocions, les temences, les alegries, les angoixes i en general tots els impulsos que procedeixen del cervell obliguen a donar una determinada resposta muscular segons els graus de contracció i de dilatació que condiciona la mà a uns traços concrets La grafologia estableix una relació entre la ment i l’escriptura i afirma que la configuració gràfica depèn del temperament de l’individu Per tal que l’anàlisi grafològica sigui vàlida, cal interpretar l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina