Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
Jean-Bernard Pommier
Música
Pianista i director francès.
Membre d’una família amb tradició musical, començà a estudiar música a quatre anys i posteriorment fou deixeble d’Yves Nat i Pierre Sancan al Conservatori de París, fins el 1961 També estudià direcció amb Eugène Bigot i es perfeccionà en piano amb Eugene Istomin Debutà a París l’any 1954, i entre el 1960 i el 1962 fou premiat en diversos concursos El 1971 actuà en el Festival de Salzburg amb H von Karajan i un any més tard ho feu amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín La temporada 1973-74 es presentà als Estats Units amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York i amb l’Orquestra Simfònica de…
Volker Schlöndorff
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Fou un dels impulsors del ‘nou cinema alemany’ amb Der junge Törless ‘El jove Törless’, 1965 Molts dels seus films, sovint a partir d’obres literàries, fan una anàlisi històrica d’Alemanya Michael Kohlhass, der Rebell ‘Michael Kohlhass, el rebel’, 1968, Der Plötzliche Reichtum der armen Leute von Kombach ‘La sobtada riquesa dels pobres de Kombach’, 1970, Die verlorene Ehre der Katharina Blum ‘L’honor perdut de Katharina Blum’, 1975, Der Fangschuss ‘El tret de gràcia’, 1976, Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1980 També són adaptacions literàries Un amour de Swann 1983, Death of a…
Clara Segura i Crespo

Clara Segura i Crespo, a l'obra La rosa tatuada (TNC, 2014)
© May/Zircus-TNC
Teatre
Actriu.
Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar Jordi Dandin 1999, de Molière Refugi 2003, de Jessica Goldberg Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles, Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg Conillet 2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare…
Oriol Broggi i Rull

Oriol Broggi i Rull
© Ros Ribas
Teatre
Actor i director escènic.
Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un espai per a la…
Javier Bardem

Javier Bardem amb l’Oscar com a millor actor secundari per No Country for Old Men
© Matt Petit / A.M.P.A.S
Cinematografia
Nom artístic de Javier Encinas Bardem, actor cinematogràfic castellà.
Fill de l’actiu Pilar Bardem i nebot del realitzador Juan Antonio Bardem , debutà en sèries de televisió Aconseguí la popularitat amb pellícules de JJ Bigas Luna Las edades de Lulú , 1990 Jamón, jamón , 1992, premi Sant Jordi al millor actor Huevos de oro , 1993 La teta i la lluna , 1994, P Almodóvar Tacones lejanos , 1991 Carne trémula , 1997, M Barroso Éxtasis , 1996 Los lobos de Washington , 1999 i M Gómez Pereira Boca a boca , 1995, premi Goya El amor perjudica seriamente la salud , 1996 Entre las piernas , 1999 Ha interpretat també Días contados 1994, premi Goya, d’I…
affettuoso
Música
Indicació d’expressió posada al començament d’una peça o d’un fragment musical per tal que sigui interpretat dolçament.
amoroso
Música
Indicació d’expressió que, posada al començament d’una peça o fragment musical, prescriu que sigui interpretat dolçament, amb tendresa.
Alguns autors la fan equivalent a la forma francesa tendrement
Sant Climenç

Vista parcial de l’església de Sant Climenç a Pinell del Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç, bastit al segle XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren els Rovira i…
Cloenda de l’Any Llull
Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis un a Jerusalem i l’altre a Barcelona L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar , al Teatre Nacional de Catalunya El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina