Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
Mark Ravenhill
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià literatura anglesa i teatre a la Universitat de Bristol A la dècada dels anys noranta es convertí en un dels dramaturgs britànics d’èxit més controvertits, i fou catalogat pel crític Aleks Sierz com un dels tres principals representants juntament amb Sarah Kane i Anthony Neilson del que Sierz anomenà teatre in-yer-face , que als anys noranta es caracteritzà per produir obres amb representacions explícites de la violència i el sexe La seva producció se centra en personatges contemporanis a l’autor, amb temàtiques socials i polítiques d’actualitat, com ara la diversitat sexual o el…
Alberto Iglesias Fernández-Berridi
Cinematografia
Compositor basc.
Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998 i Lucía y el…
Mikel Laboa Mancisidor
Música
Cantautor basc.
Fill d’un regidor nacionalista de la seva ciutat, de 1936 a 1937 visqué amagat amb la seva família arran de la victòria franquista Començà a estudiar medicina el 1953, i compaginà la professió de psiquiatre infantil, que exercí a la seva ciutat, amb l’activitat com a cantant Influït per la Nova Cançó , fou cofundador i un dels principals integrants de Ez dok amairu ‘No hi ha tretze’ 1965-1972, grup que encapçalà el moviment de recuperació i reivindicació de la llengua i el folklore bascs durant el franquisme A més de la interpretació del repertori popular, desenvolupà una línia experimental…
Pablo García Baena
Literatura
Poeta andalús.
Estudià belles arts i fundà, el 1947, la revista Cántico , punt de trobada d’un grup d’escriptors andalusos Ricardo Molina, Juan Bernier, Julio Aumente i Mario López, que reivindicaven l’herència de la Generació del 27 i una major exigència estètica vinculada a la tradició sensorial i barroca de la poesia andalusa La seva trajectòria lírica començà a Rumor oculto 1946 i Mientras cantan los pájaros 1948, per a confirmar-se a Antiguo muchacho 1950, Junio 1957, Óleo 1958, Almoneda 1971 i Antes que el tiempo acabe 1978, Tres voces de verano 1980 Aplegà el conjunt de la seva poesia fins el 1980 a…
Gustavo Ernesto Campa
Música
Compositor mexicà.
Estudià harmonia amb Felipe Larios, piano amb Julio Ituarte i composició amb Melesio Morales, al Conservatori Nacional de Mèxic Fou reconegut com el nou valor de la composició mexicana i, juntament amb un grup de companys d’estudis, formà l’anomenat Grup dels Sis, en el qual hi havia també Ricardo Castro, Felipe Villanueva i Carlos Meneses Es relacionà amb el català Felip Pedrell i amb Maurice Kufferath, els quals l’animaren a compondre en un estil nacionalista L’any 1900 fou enviat a París com a representant oficial de Mèxic en un congrés de música Entre el 1907 i el 1913 fou inspector…
Antón Larrauri
Música
Compositor basc.
Nascut en una família de músics, es formà inicialment al marge dels centres acadèmics, amb Víctor Zubizarreta i Julio Valdés Es llicencià en filosofia i lletres, i entre el 1960 i el 1971 fou crític musical d'"El Correo Español" a Bilbao El 1968 estrenà les obres orquestrals Dédalo i Apokatástasis , les primeres d’una certa envergadura del seu catàleg El 1972 compongué Ezpatadantza , per a orquestra i cor, en què utilitzà elements de la música popular basca, integrats dins un llenguatge avantguardista Totes aquestes obres gaudiren d’un gran èxit, tant de públic com de crítica, i convertiren…
Jordi Illa i Llubés
Cinematografia
Guionista.
Vida Descobrí el cinema gràcies a la seva amistat amb Lluís Josep Comeron, tot i que abans ja havia participat en el curt amateur El secreto de las horas 1952, Joan Pruna Conjuntament iniciaren una prolífica trajectòria com a guionistes, primer vinculada a films de caràcter polític o religiós, com ara La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga, i després al realitzador Juli Coll La cárcel de cristal 1956 Distrito Quinto 1957 i El traje de oro 1959 Socis de la productora Movirama Telecine, els seus millors treballs estan…
Salvador Castelló
Cinematografia
Director, fotògraf i productor.
Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976…
Francesc Frutos i Gras
Política
Polític, conegut per Paco Frutos.
Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina