Resultats de la cerca

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un personatge d’…

Jugà al Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 i al principi de la de 1970 Fou campió de la primera i segona Lligues disputades 1965, 1966, en què aconseguí el doblet el 1965, ja que també assolí la Copa del Generalísimo

S’inicià al Gimnàs Castellví Es proclamà campió d’Europa per equips i aconseguí dues medalles de bronze en els Campionats del Món en la modalitat de kumite 1990, 1998, ambdues en la categoria de menys de 65 kg Fou campió d’Espanya 2000 en la mateixa modalitat i categoria, tres vegades campió de Catalunya i també guanyà la Copa Catalana de karate Exercí de tècnic de la selecció estatal de karate, i treballà com a membre de l’equip de tecnificació del Shotokan Ciutadella

Establert a Sabadell, fou campió de Catalunya dels 5000 m 1971, 1975, 10000 m 1971, 1972, 1974, cros individual i per equips 1972 i marató 1978 Establí rècords de Catalunya de 20000 m 1975, 25000 m 1977, una hora en pista 1975 i 30000 m També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta 1971, 1972 i competí una vegada amb la selecció espanyola Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán

El 1950 s’establí a Sabadell, on s’afilià a la Societat El Recreo, que s’acabava de formar al barri de Ca n’Oriac 1952 Aviat començà a participar en competicions d’àmbit local i comarcal Tingué un important colomar amb més de trenta exemplars Sempre formà part de la junta directiva del club, que presidí durant dotze anys D’altra banda, fou nomenat àrbitre per la Federació Catalana de Coloms Esportius 1959 i, posteriorment, en rebé la medalla i l’escut

Afincat des de petit a Barcelona, es convertí en cinturó negre primer dan entrenant-se al Club Banzai i, posteriorment, al club Sant Jordi Competí en la modalitat kumite En els Campionats d’Europa guanyà la medalla d’or en la categoria de pes mitjà 1976 i la medalla de plata per equips 1980 Aconseguí tres cops la medalla de bronze en els campionats estatals Fou campió de Catalunya en totes les categories Formà part de la selecció espanyola

Establert a Catalunya, guanyà la Volta a Tarragona abans de passar al professionalisme Competí al màxim nivell amb els equips Colchón CR 1980-81, Kelme 1982-89 i Seur 1990-93 En el seu palmarès hi figuren les voltes a l’Aragó 1984, 1985, Múrcia 1985, Burgos 1985 i Astúries 1986 i la Setmana Catalana 1985 Guanyà diverses etapes a la Vuelta a Espanya 1982, 1984, 1985, 1986, la Volta a Catalunya 1983, 1985, la Volta al País Basc 1985 i la Volta a l’Alentejo 1990, entre altres El 1988 disputà el Tour de França Fou l’organitzador del Criterium de Cerdanyola del Vallès 1992-98

El 1944 fou destinat a Barcelona, on practicà la pilota especialment als frontons Novedades, Colón i Chiqui Fou campió de Catalunya en diverses ocasions, representà Catalunya en el Campionat d’Espanya i fou dues vegades subcampió d’Espanya de pala llarga Presidí la Federació Catalana de Pilota 1953-58 i formà part de la junta directiva de la federació espanyola Aficionat a la caça menor, el 1958 entrà com a assessor jurídic de la Federació Catalana de Caça A la meitat dels anys seixanta fou elegit president d’aquesta federació, càrrec que ocupà fins el 1974 Durant el seu mandat impulsà la…

Jugà de defensa i formà part de l’equip del Club Esportiu Europa que participà en el primer Campionat de Lliga de primera divisió, la temporada 1928-29 En la campanya següent fitxà per la Unió Esportiva de Sants Jugà un partit amb la selecció catalana el 1929

Fou pilot oficial de Montesa i compartí equip amb el seu germà Arturo en diverses curses de resistència al llarg de la dècada dels cinquanta L’any 1954 aconseguí la tercera posició en el V Gran Premi d’Espanya de 125 cc, disputat al Circuit de Montjuïc, pilotant una Montesa Sprint 125 cc, i es convertí en el primer pilot de l’Estat a pujar en un podi en el Mundial Fou campió de la Pujada a l’Arrabassada 1955 i, formant equip amb el seu germà, també guanyà la segona edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, que es disputà el 1956, any que establiren el rècord de velocitat en córrer a…