Resultats de la cerca
Es mostren 379 resultats
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…
Leptis Magna
Ciutat antiga
Nom llatinitzat de Lbqy (o Lpqy), antiga ciutat de Líbia, situada prop de l’actual Al-Hums.
Fundada pels fenicis de Tir primer millenni aC, fou tributària de Cartago, possessió dels númides i ciutat federada de Roma en temps de Dioclecià, esdevingué el nucli més important de la Tripolitània Devastada per les diverses invasions, decaigué durant el s XI Modernes excavacions n'han posat les ruïnes al descobert les termes, una basílica quadrangular amb tres naus, el fòrum, l’amfiteatre, el circ i l’arc de Septimi Sever i bells mosaics villa del Nil
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les expressions…
Alberto Schommer
Fotografia
Fotògraf basc.
Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició…
operació Plom Fos
Militar
Nom que rebé l’ofensiva militar israeliana sobre Gaza, controlada pel Govern de Hamàs, com a represàlia pel continu llançament de míssils des d’aquest territori sobre Israel.
Tingué lloc entre el 27 de setembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, i acabà amb un alto el foc per part d’ambdós bàndols De la part israeliana hi hagué 13 morts, i de la part palestina entre uns 1170 i més de 1400, segons les fonts, i amb una proporció també discutida de militars o militants i civils Al setembre del 2009 una missió de les Nacions Unides emeté l’anomenat informe Goldstone , en què s’acusava ambdues parts de crims de guerra i de possibles crims contra la humanitat Discutit sobretot pel Govern israelià, el principal responsable de l’informe, Richard Goldstone, es retractà a l’…
Guido Westerwelle

Guido Westerwelle
© OTAN
Política
Polític alemany.
Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany FDP , de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988 De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment 1994 al 2001 secretari general i el 2001 en fou elegit president Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009 Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de…
Muhammad Sayyid Tantawi
Política
Clergue i acadèmic islàmic egipci.
Inicià la carrera acadèmica el 1944, quan ingressà com a estudiant a l’Institut Religiós d’Alexandria, del qual esdevingué professor a la facultat d’Ausol Aldeen el 1968, de la qual el 1985 esdevingué degà El 1972 fou nomenat professor a la Universitat islàmica de Líbia, i posteriorment passà a l’Aràbia Saudita, on dirigí estudis de postgrau a la Universitat islàmica de Medina El 1986 fou nomenat gran muftí d’Egipte, i el 1996 el president egipci Husnī Mubārak el nomenà gran imam de la mesquita d’al-Azhar, una de les posicions més influents de l’islam sunnita i president gran…
Sudan 2011
Estat
L’esclat d’una rebellió als estats de Kurdufan Sud i Nil Blau va obrir un nou front bèllic al president Umar al-Baixir, que va acceptar la independència del Sud del Sudan, el 9 de juliol Al-Baixir va acusar el Govern del Sud del Sudan de donar suport als rebels del Moviment Popular d’Alliberament del Sudan-Nord MPAS-N, que es queixen de la marginació del dos estats i de les polítiques d’islamització fomentades per Khartoum Al Darfur, els enfrontaments van ser esporàdics, a causa de l’afebliment de la insurgència per les divisions internes i la pèrdua de l’ajuda líbia després de…
Sudan 2010
Estat
L’esclat d’una rebellió als estats de Kurdufan Sud i Nil Blau va obrir un nou front bèllic al president Umar al-Baixir, que va acceptar la independència del Sud del Sudan, el 9 de juliol Al-Baixir va acusar el Govern del Sud del Sudan de donar suport als rebels del Moviment Popular d’Alliberament del Sudan-Nord MPAS-N, que es queixen de la marginació del dos estats i de les polítiques d’islamització fomentades per Khartoum Al Darfur, els enfrontaments van ser esporàdics, a causa de l’afebliment de la insurgència per les divisions internes i la pèrdua de l’ajuda líbia després de…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina