Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
El món rural a Mallorca
Treballadors d’una possessió mallorquina, sd AB El món rural mallorquí dels primers trenta anys del segle XX estava immergit en una etapa de grans transformacions en l’estructura de la propietat Aquestes transformacions es manifestaren en l’accés dels jornalers a la propietat i en la consolidació d’una classe pagesa de petits propietaris Els canvis ja s’havien iniciat a les darreres dècades del segle anterior El sistema general de venda de parcelles fou l’establiment a cens aquest consistia en el pagament d’una quantitat d’entrada, i la resta es constituïa com una hipoteca sobre la terra que…
Els gremis i l’assistència en l’antic règim
Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la legalització de…
feixisme
Història
Política
Sistema polític implantat a Itàlia poc després de la Primera Guerra Mundial.
El 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, que, sense un programa ben definit, es caracteritzaven per llur pragmatisme Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc camises negres, que des del 1920 organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l’esquerra, i així volgué assumir el paper de salvar Itàlia de l’amenaça bolxevic Obtingué el poder el 29 d’octubre de 1922, després d’una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des de diverses ciutats italianes El rei Víctor Manuel III, impressionat per la puixança del moviment i preocupat per…
Santa Maria de la Seu d’Urgell
Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant Ermengol, avui…
Sant Salvador de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…
Castell de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Base de la torre que corona el recinte del castell ECSA - EECG Situat damunt d’un petit turó, a l’entrada d’un congost del torrent de Coma de Vaca o de Vallespinosa, afluent per la dreta del Gaià Resta damunt del poble i de l’església de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Des de la carretera comarcal C-241, que va de Santa Coloma de Queralt a Sarral i Montblanc, surt a mà esquerra la carretera local TV-2015, que porta a Vallespinosa Des de la part alta d’aquesta població o bé des d’un camí que surt, a la dreta, a l’entrada del poble, podem enfilar-nos, en pocs minuts,…
Castell de Creu (Matamala)
Situació Vista de llevant de la torre, amb una sagetera al pis superior, l’element constructiu més ben conservat d’aquest castell que tingué al seu entorn un nucli de poblament a l’època medieval ECSA - A Bonnery De l’antic castell de Creu solament resta una torre situada vora el camí que va de Formiguera al coll de Creu, el qual comunica el Capcir amb l’Alt Conflent La torre, que assenyala l’emplaçament d’un antic poble, s’aixeca en un puig que domina la depressió on corre l’Aude, a ponent del coll de Creu El lloc, avui dia desert, era poblat encara al començament d’aquest segle Mapa IGN-…
Sant Sadurní de la Llena (Lladurs)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera a primer terme L Prat Llena es troba a la part central occidental del municipi de Lladurs, al vessant de la ribera Salada i a la riba esquerra del torrent de Riard L’església de Sant Sadurní és cap de parròquia i havia tingut a la seva vora el castell de la Llena El poblament, com a la major part del Solsonès, és dispers en masies l’església parroquial constitueix el nucli que identifica als mapes aquest agregat de Lladurs Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella al…
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
Sant Esteve de Vilallonga dels Monts
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb el gran absis coronat per un fris de permòdols ECSA - A Roura Vista aèria del nucli antic de la població centrat per l’església de Sant Esteve ECSA - Jamin L’església de Sant Esteve centra la població de Vilallonga dels Monts, al peu de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 36,6” N - Long 2° 54’ 17,4” E Vilallonga dels Monts és unit a la carretera D-618 entre Argelers i el Voló per la D-ll, que continua fins a Argelers enllaçant amb la D-2 PP Història Segons el diploma atorgat pel rei Lotari el 981 a Sant Genís de Fontanes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina