Situació
Vista de llevant de la torre, amb una sagetera al pis superior, l’element constructiu més ben conservat d’aquest castell que tingué al seu entorn un nucli de poblament a l’època medieval.
ECSA - A. Bonnery
De l’antic castell de Creu solament resta una torre situada vora el camí que va de Formiguera al coll de Creu, el qual comunica el Capcir amb l’Alt Conflent. La torre, que assenyala l’emplaçament d’un antic poble, s’aixeca en un puig que domina la depressió on corre l’Aude, a ponent del coll de Creu. El lloc, avui dia desert, era poblat encara al començament d’aquest segle.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 36′ 17″ N - Long. 2° 7′ 45″ E.
Per a anar-hi, partint de Matamala, cal agafar el sender GR dit Tour du Capcir en direcció nord, i havent fet un recorregut aproximat de 2 km, s’ha d’agafar un trencall a mà esquerra que passa per davant de les ruïnes de la torre. (AB-JSM)
Història
Com ja s’ha indicat, la torre del que fou el castell de Creu és emplaçada en un indret on hi hagué un antic nucli de població d’origen medieval. Una de les primeres mencions del lloc de Creu consta en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, de l’any 965, on entre les afrontacions dels seus alous dels Angles i de Matamala s’anomena la “ipsa villa que vocant Cruce”. L’any 1011 l’indret de Creu és consignat com a límit dels Angles. Posteriorment, en el testament del comte Guifré II de Cerdanya, datat el 1035, es torna a citar la vil·la de Creu, ja que, conjuntament amb la de Ral, la llegà al seu fill Berenguer (“Et in ipsa montania relinquo filio meo Berengario villas secus flumen Ataze que dicunt Crucem et Reali”); en l’acta testamentària ordenava que la seva esposa, la comtessa Elisabet, en tindria en vida l’usdefruit si quedava vídua. Els comtes de Cerdanya se’n reservaren sens dubte la senyoria i el lloc era tingut en feu a l’inici del segle XII per Pere de Domanova, senyor de Rodés, que prestà jurament de vassallatge al vescomte de Castellnou, feudatari alhora dels comtes cerdans.
Sota Jaume II de Mallorca, Bernat Esquillat, fill de Guillem Esquillat, de Vilafranca, hi tenia drets senyorials. L’any 1313 el cavaller Bernat de So tenia el vilar de Creu (villare de Cruce in Capcirio) i també el castell de Sautó (Conflent), pel rei Sanç I de Mallorca.
En el darrer quart del segle XIV Berenguer d’Oms tenia els drets que havien estat confiscats a Bernat Esquillat (el qual havia restat fidel al rei de Mallorca) pel rei Pere III el Cerimoniós. L’any 1381 l’infant Joan, futur Joan I, vengué al mateix Berenguer d’Oms la plena senyoria (justícies, host, cavalcada, etc.) dels castells i llocs de Creu (loch de Crou) i Vilanova.
L’any 1402, la vila de Creu és qualificada de poblat fortificat o de castell (castrum), i es diu que limitava amb els territoris de Formiguera, de Matamala i de Ralleu.
L’any 1632, Creu es trobava dins el domini de l’abadia de Santa Maria de Clariana (o de Jau). Just abans de la Revolució Francesa, Creu era possessió del comte de Torralba. (JSM)
Castell
La torre, únic vestigi de l’antic castell de Creu, és de planta quadrada i fa uns 5, 50 m de costat. El gruix dels murs a la base és de 0, 90 m, aproximadament. És edificada directament damunt la roca, sobre grans blocs de granit.
Només queden, conservant la seva alçària, els costats nord —una gran esquerda el parteix de baix a dalt— i est. Dels altres dos costats, en resta menys de la meitat.
L’aparell és format per pedres irregulars, més grosses a la base i més petites a mesura que la paret guanya altura, lligades amb morter de calç i no es disposen en filades regulars. Les cantonades són fetes amb pedres rectangulars, escairades.
Aquesta torre tenia tres pisos. A la base hi havia un soterrani (cisterna?) d’una alçària de dos metres, cobert per un trespol que suportaven uns sortints dels murs.
Al primer pis, d’uns 4 m d’alçària, s’hi accedia per una porta a la qual hom pujava per una escala a tres metres del sòl. S’obria en el mur oest, allà on el puig és més espadat. Encara queden els blocs escairats del muntant nord d’aquesta obertura. Aquest pis tenia una volta, segons els arrencaments que queden a l’angle nord-oest.
El pis superior era la sala d’armes, coberta per un sostre que recolzava sobre una carcassa. A cada banda s’obria una espitllera estreta. Només queda la de l’est.
Aquesta torre, d’uns 10 m d’alçària, es pot comparar amb les torres de castells del Llenguadoc, en particular les d’Escalas i de Monze. L’estructura és gairebé sempre idèntica: un soterrani, una sala inferior (l’aula) i una sala superior (la camera). Sovint la torre és envoltada per una muralla prima, que delimita la plataforma del cim. En aquest pati tancat es troben algunes estances o habitacions.
Per la seva arquitectura i les comparacions que es poden establir, cal datar la torre del castell de Creu al segle XII o XIII. (AB)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 693, pàgs. 201-204
- Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 92, pàgs. 309-312
- Buron, 1989, pàg. 114
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68