Resultats de la cerca

Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja

Fou majordom del rei Pere I, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 A la mort del rei 1213, fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol, favorable al rei, de Pero Ahonés , lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva

Filla de Gastó V de Foix, heretà Navarra i Foix del seu germà Francesc I Febus El seu matrimoni 1484 amb Joan d’Albret Joan III de Navarra respongué a la política filofrancesa de la seva mare Magdalena, germana de Lluís XI de França Durant el seu regnat s’accentuaren les lluites entre beaumontesos i agramontesos, la qual cosa facilità l’ocupació militar de Navarra per Ferran II de Catalunya-Aragó 1512, el qual fou proclamat rei a les corts de Navarra 1513 Caterina, des d’aleshores, restà reduïda a reina de la Navarra ultrapirinenca

Fill d’Andrònic III, durant la seva minoritat tingueren lloc les lluites entre la seva mare i tutora, Anna de Savoia, filla d’Amadeu VI de Savoia, i Joan VI Cantacuzè El 1355 abdicà Joan VI, i Joan V tornà a regnar sol Contra els turcs, que el 1361 prengueren Adrianòpolis, cercà, inútilment, l’ajut d’Occident, mitjançant la proposta de restablir la unió religiosa amb Roma 1369 i el signament d’un tractat amb Venècia 1371 Amb l’ajut turc pogué recobrar el tron, del qual havia estat expulsat pel seu fill Andrònic IV

Fill del duc Vratislau VII de Pomerània Coronat rei dels tres països 1397 per la Unió de Kalmar i fent-li costat la seva bestia Margarida I de Dinamarca, no governà fins a la mort d’aquesta 1412 S'apoderà de Copenhaguen, que convertí en capital de Dinamarca, però fracassà en les seves lluites contra les ciutats de la Hansa i els comtes d’Holstein 1417-35 La seva política fiscal motivà una revolta a Escània Vençut pels danesos i suecs 1439 i pels noruecs 1442, es retirà 1449 a Pomerània

Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia

Estudià a Cambridge De retorn a l’Índia fou professor a Baroḍā, participà en les lluites polítiques nacionalistes i fundà dos periòdics Retirat de la política 1910, fundà una escola de ioga i filosofia hindú a Pondicherry Exercí una gran influència a l’Índia contemporània Desenvolupà una filosofia sintètica, metafisicoteològica, emanatista i evolucionista a la vegada Per a ell, en l’home es troben l’emergència de la matèria i el descens de Brahma Les obres més importants són comentaris als Vedes, Assaigs sobre el Gītā, La vida divina i Bases de Ioga

Possible pàtria dels indoeuropeus, certament hi habitaren i en feren centre d’emigracions entre el 2500 i el 2000 aC Els aborígens hi desenvoluparen diverses cultures durant el bronze superior, conegudes per les tombes reials descobertes Esdevingué regne autònom durant les lluites dels diàdocs diàdoc 220 aC gràcies a la política de Mitridates Atès el seu cim, sota Mitridates IV Eupàtor ~132 — 63 aC, amb les conquestes a Bitínia, Galàcia, Paflagònia, etc, s’extingí ràpidament per l’ocupació romana de Pompeu 63 aC i posteriorment l’annexió definitiva a l’imperi Romà 64 dC Hi florí…

El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir  822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir  828-844  Ṭāhir ibn Ṭalḥa  844…

Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en el cas d'…