Resultats de la cerca
Es mostren 1248 resultats
Aloys Fuchs
Música
Musicòleg austríac d’origen moravià.
Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII, tractats…
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la respiració en…
demostratiu | demostrativa
Gramàtica
Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials que designen una situació en l’espai o el temps.
Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones aquestes cases , aqueixes cases , aquelles cases Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real Tot anava malament aquella situació no es podia aguantar Hom diferencia…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…
Santa Creu d’Areny de Noguera
Art romànic
Aquesta església, de localització avui desconeguda, surt mencionada per primera vegada en la dotació de Santa Maria de Tremp del 1109, moment en què fou confirmada pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i el seu germà Arnau a l’esmentada canònica, junt amb altres béns amb què havia estat dotada pels comtes Ramon V i Valença, els seus pares Segons M Lledós i Mir, l’administració de l’església estigué en mans de l’ardiaca de Tremp, senyor del capítol de Tremp, fins l’any 1257, quan per una concòrdia passà a la mensa episcopal del bisbe d’Urgell L’existència d’una important capella…
dermatomiïtis
Patologia humana
Col·lagenosi que afecta preferentment la pell i els músculs.
Es caracteritza per l’aparició d’eritema i edema cutanis i de debilitat i inflamació musculars La seva aparició pot ésser associada amb un tumor maligne És una malaltia poc freqüent i ataca preferentment les dones es presenta entre els 40 i 60 anys Afecta totes les races a qualsevol indret del món La causa és desconeguda, però actualment hom considera que pot ésser deguda a una alteració dels mecanismes immunològics L’eritema cutani hi és característic, i es presenta en forma de coloració vermella purpúria a les parpelles i a la zona periorbitària També pot ésser característica la …
Sant Ponç (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu “ San Ponze Martyr Era antiguament…
Castell del Burgar (Reus)
Art romànic
Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al…
Castell de Tormeda (Tremp)
Art romànic
Apó de Tormeda fou un dels fidels laics que van assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, la Seu d’Urgell En la convinença feta sobre la honor del comte Guillem Sunyer 1072, Artau I reconegué que el castell de Tormeda, amb els termes i les pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà Així mateix ho confirmà al conveni següent vers 1073-1079, però, exceptuant-ne Aulàs Per tant, aquest castell de localització avui inexplorada era emplaçat a la Sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Tamúrcia, potser controlant el coll d’Espluga a la serra de…
arameu | aramea
Història
Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal, Arpad, Alep,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina