Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
Bronislaw Huberman
Música
Violinista polonès.
Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948…
Franz von Vecsey
Música
Violinista hongarès.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, Ludwig Vecsey, que també era violinista Posteriorment fou deixeble de Jenö Hubay i Josep hoachim i aparegué en públic per primera vegada quan tenia deu anys, a Berlín Un any després actuà a Londres i el 1905 feu la seva primera gira pels Estats Units Fou considerat un dels grans intèrprets del seu temps Jean Sibelius li dedicà el seu Concert per a violí La temporada 1920-21 interpretà a Barcelona dos recitals dins els cicles organitzats per l’Associació de Musica da Camera Ell mateix escriví diverses composicions per a violí que…
Jean-Jacques Kantorow
Música
Violinista i director d’orquestra francès pertanyent a una família d’origen rus.
Estudià als conservatoris de Niça i París L’any 1962 fou guardonat amb la medalla d’or del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres, i dos anys després guanyà el Concurs Internacional de Violí N Paganini de Gènova Debutà al Carnegie Hall de Nova York quan tenia dinou anys Ha tocat música de cambra amb instrumentistes de la talla del violoncellista Paul Tortelier, el pianista Krystian Zimerman i el violinista Gidon Kremer Amb el violinista Vladimir Mendelssohn i el violoncellista Herre-Jan Stegenga formà el Trio Ludwig Ha enregistrat tots els concerts per…
Associació de Musica da Camera
Música
Entitat fundada l’any 1913 per un grup de joves músics afeccionats que mantingué l’activitat fins a l’esclat de la Guerra Civil, i que arribà a organitzar en aquest temps 347 concerts.
Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel, Schönberg,…
Kurt Huber
Música
Musicòleg i psicòleg alemany d’origen suís.
Quan tenia quatre anys es traslladà amb la seva família a Stuttgart i el 1903 ingressà a l’Eberhard-Ludwig-Gymnasium Després de la mort del seu pare, ell i la seva mare s’installaren a Munic Allí estudià filosofia, psicologia i musicologia a la universitat i es doctorà en aquestes disciplines el 1917 A partir del 1920 fou professor de psicologia a la Universitat de Munic i el 1925 començà a colleccionar i enregistrar antigues cançons populars bavareses per encàrrec de l’Acadèmia Alemanya Posteriorment esdevingué director del departament de música folklòrica de l’Institut Estatal per a la…
Emil’ Grigor’evic Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el 1955 i a…
Ivan Petrovič Pavlov
Biologia
Fisiòleg rus.
Estudià història natural i medicina a Peterburg Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica Això li…
Gerhard Ertl

Gerhard Ertl
© F.Haber/Inst. Max-Planck-Gesellschaft
Química
Químic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases…
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…
Johann Andreas Herbst
Música
Compositor i teòric alemany.
Fou mestre de capella del landgravi Philipp V de Butzbach des del 1614 Ocupà el mateix lloc al servei de Ludwig V a Darmstadt el 1619 L’any 1623 es desplaçà a Frankfurt i el 1636 a Nuremberg, per a actuar també com a mestre de capella de la Frauenkirche Retornà a Frankfurt el 1644, on restà fins a la data de la seva mort participant molt activament en la vida musical de la ciutat Escriví sobretot música vocal religiosa en l’estil polifònic típic del Renaixement També compongué algunes peces policorals i en stile concertato , en un intent d’assimilar els estils més moderns El seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina