Resultats de la cerca

És detallat a un nivell individual, sense intencions fiscals, per les divisions administratives més petites, i indica l’edat, el sexe, l’estat civil i la professió de la població El manuscrit es conserva a l’Archivo de Palacio, a Madrid, i hom n'ha publicat alguns resums, inexactes La part catalana, estudiada a fons per PVilar i JIglésies, que l’ha publicada 1969 i 1970, ha atès el 10% de dèficit entre aquests resums i els totals Malgrat els defectes, inherents sobretot a incomprensions del qüestionari, és el primer recompte de la monarquia hispànica que s’aproxima al concepte de…

Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor

Fundador de la terminologia concebuda com a disciplina autònoma des de la presentació i publicació de la seva tesi doctoral, l’any 1931, titulada Internationale Sprachnormung in der Technik ‘La normalització internacional de la terminologia tècnica’ Publicà quatre llibres i més de 500 articles i creà l’anomenada Escola de Viena, des d’on concebia la disciplina terminològica centrada en el concepte i orientada a la normalització internacional dels termes cientificotècnics Destaca la publicació pòstuma, a Alemanya, del seu manuscrit compilat per Helmut Felber i titulat Introducción…

L’única cosa que se’n sap és que l’any 1506 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona El manuscrit 2 de l’arxiu de la catedral de Tarassona li atribueix un magníficat a quatre veus folis 53-55 També és seu un dels set motets sacres que inclou una miscellània musical de l’època dels Reis Catòlics que es conserva al Liceo Musicale de Bolonya, cod 159 O quam pulcra es pàg 211-212 Malgrat que les altres peces consten com a anònimes, existeix la possibilitat que se li puguin atribuir

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

El 1611 fou nomenat músic d’Enric, príncep de Galles Més tard fou llaütista i cantant al servei del príncep Carles, i continuà al seu servei des de la seva coronació com a rei, el 1626, fins a la fi de la guerra civil, el 1642 El 1607 aparegué a Londres la seva publicació Musicke of sundrie kindes La primera part d’aquest recull incloïa ayres , i la segona part, danses Altres peces, com anthems , madrigals, cançons o fantasies per a viola, foren publicades en diverses antologies de l’època o bé es conserven en manuscrit

La seva obra, titulada Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum compilate a Roberto de Handlo , es conserva en una transcripció manuscrita del segle XVIII per JC Pepusch a partir del manuscrit original, desaparegut en un incendi el 1731 Aquesta obra, que Handlo deixà inacabada i que fou completada cap al 1326 a Anglaterra, tracta de les regles de la notació franconiana fent referència a les teories de Francó de Colònia, Johannes de Garlandia, Petrus de Cruce i altres És una obra important per a l’estudi del desenvolupament de la notació franconiana durant els…

Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota probabilitat, a una veu amb acompanyament…

Treballà al servei del duc de Gandia i fou batlle de les baronies de Murla, Orba i Laguar Marina Alta Dedicà bona part de la seva vida a estudiar llinatges rellevants del País Valencià, especialment de la comarca de l’Alacantí Escriví Fragmentos nuevos de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante , obra força documentada, el manuscrit de la qual es conserva a l’Arxiu Municipal d’Alacant Aquesta obra serví de base al seu germà, Vicent, per a la Crónica de la muy ilustre, noble y leal ciudad de Alicante 1640, editada el 1960

Fill de Vicent Salvà i Pérez , seguí el seu pare a l’exili 1824 i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la llibreria installada allà Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872