Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
illa

Illa a l'atol de Male', a les Maldives
© Alanesspe | Dreamstime.com
Geomorfologia
Porció de terra voltada d’aigua per tots costats.
La seva superfície pot oscillar entre pocs i molts quilòmetres quadrats L’origen de les illes i llur disposició respecte als continents és divers Generalment les properes als continents solen tenir origen en moviments epirogènics, en fenòmens tectònics o en l’elevació del nivell de les aigües, i les que són situades més lluny dels continents solen tenir origen volcànic o, a les mars càlides, corallí
espírula
Zoologia
Gènere de cefalòpodes de l’ordre dels decàpodes, de la família dels espirúlids.
De petites dimensions, és interessant pel fet d’ésser l’únic representant vivent d’aquest ordre que no té la conquilla totalment interna Aquesta és quasi completament recoberta pel mantell, però sobresurt per dos petits orificis, un de ventral i un altre de dorsal A més, la conquilla conserva l’envà primitiu i l’enrotllament espiral És batipelàgic i propi de les mars del sud
bot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels plectògnats, de la família dels mòlids, gros (fins a 3 m), de cos discoidal, comprimit, recobert de pell aspra i granulosa, de color gris o castany.
Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
arca
arca
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis marins de l’ordre dels filibranquis, que poden atènyer grans dimensions; tenen la xarnera taxodont i manquen de sifons.
La superfície inferior del peu és plana, i poden reptar, bé que els adults solen viure fixats a roques o altres objectes, amb un bissus filamentós Existeixen moltes espècies d’arca que habiten totes les mars, especialment les tropicals Són comestibles L' arca de Noè o peu de cabrit A noae , anomenada també peu de cabrit, és freqüent a la Mediterrània és poc apreciada
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
John Davis
Geografia
Navegant i explorador anglès.
Del 1585 al 1587 féu tres expedicions a les regions àrtiques en recerca del pas del nord-oest, durant la primera de les quals descobrí l’estret que porta el seu nom L’any 1592 navegà per les mars del Sud i descobrí les illes Malvines Fou inventor d’un tipus d’octant Escriví The Seaman's Secrets 1594 i The World’s Hydrographical Description 1595
Mediterrània d’Insulíndia
Mar
Mar del SE asiàtic, a Indonèsia, que comprèn diverses mars (Java, Bali, Flores, Banda).
La màxima profunditat és de 7 440 m, a la mar de Banda, i la mínima de 16 m, prop de Sumatra
cimodoceàcies
Botànica
Família petita de plantes monocotiledònies marines, freqüents sobretot a les mars tropicals i subtropicals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina