Resultats de la cerca

Doctor en teologia a la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació Fou elegit provincial 1720 i definidor general de l’orde És autor d' Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado 1718, i deixà inèdita una collecció de Sermones panegíricos y morales

Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificat, per clàusula expressa de qui li encarregà l’obra, com a tallista, decorador i arquitecte de la capella del Santíssim de Canet de Mar 1955 i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona 1939, i el retaule del Roser de l’església de Vilafranca del Penedès 1962 Reconstruí i decorà la imatge de la Mare de Déu de la Candela, de Valls Fou el decorador de l’avantllotja…

Es doctorà amb un estudi sobre Joaquim Ruyra, sobre el qual ha publicat diversos llibres, Ruyra, inèdit 1991, Joaquim Ruyra, narrador 1992, Epistolari de Joaquim Ruyra 1995 i Biografia de Joaquim Ruyra 1995, premi d’assaig Quima Jaume i Ruyra l’home i la seva imatge 2010 També ha estat comissària de l’“Exposició Joaquim Ruyra” amb motiu de l’any Ruyra 2003 Ha publicat estudis sobre Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera i Miquel Llor, sobre el qual escriví l’assaig Laura a la ciutat dels sants 1992 Però el seu treball destaca per la investigació sobre escriptores amb la voluntat de construir la…

El 1676 professà a l’orde de la Mercè Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó El 1706 fou nomenat especulador diplomatarista de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep Claris En plena…

Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any…

Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Des del 1991 forma part de la redacció de la revista Els Marges Ha collaborat en els volums de literatura contemporània de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas 1986-88 Els seus estudis s’han centrat sobretot en la narrativa catalana del segle XX, amb atenció especial a Josep M de Sagarra, Mercè Rodoreda —sobre la qual ha publicat el llibre “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda 1985, en collaboració amb Maria Campillo— i, sobretot, Josep Pla, a qui ha dedicat un llibre de…

Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la  Doctrina pueril  de Ramon Llull També treballà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cooperativa de Cinema Alternatiu Barcelona GUIÓ BVilà, MConesa FOTOGRAFIA BVilà color i blanc i negre, normal MUNTATGE BVilà MÚSICA Pep Callís, Joan Vilalta INTERPRETACIÓ Kepa Pedro María Acha narrador, i les intervencions de Pablo Pérez Hidalgo, Manolo el Rubio Francisco García Aguado, Mediokilo Marcellí Massana Enriqueta Otero, María Dolores Eduard Pons i Prades Luis Gallego Ponce Adolfo Lucas Reguilón, Severo Eubel de la Paz Joaquín Aransanz, Villacampa José Molina, Josele Domènec Ibars, Roset Emilio Álvarez Canosa, Pinocho Vicente López Tovar Josep…

Ha presentat els espectacles White Lilly 1993 i Petúnies 1996

Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat