Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Christian Bourquin

Christian Bourquin
Política
Polític.
Diplomat enginyer en topografia per l’Escola Nacional d’Arts i Indústries d’Estrasburg 1977, aquest mateix any entrà a treballar a l’Ajuntament de Montpeller, on, en estreta collaboració amb l’aleshores alcalde Georges Frêche , participà durant els tretze anys següents en la gran transformació urbanística de la ciutat El 1989 retornà al Rosselló, on es féu càrrec de l’Oficina Pública d’Habitatge i Urbanització dels Pirineus Orientals L’any 1992 fou elegit cap de la Federació del Parti Socialiste d’aquest departament, i en promogué la reactivació, augmentant substancialment la representació de…
Sant Ponç de Candell (Queixàs)
Art romànic
Situació Església del despoblat de Candell, que conserva d’època romànica únicament el seu extrem de ponent ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’antic veïnat de Candell, avui deshabitat i totalment rònec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 36’ 2,4” N - Long 2° 37’ 44,4” E S’arriba a l’indret per una carretera de muntanya, d’uns 3 km de recorregut en direcció sud-oest, que arrenca del km 41,6 de la carretera de Millars a Ceret, per Queixàs Seguint aquesta pista, després de dos trencalls degudament senyalitzats, s’arriba a l’església CPO Història El lloc de Candell és…
L’Alt Maestrat
La mola d’Ares, de 1318 m, és la màxima altitud de l’Alt Maestrat Ernest Costa L’Alt Maestrat 22, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Maestrat, situat a la part interior del nord del País Valencià, comprèn els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, Serratella, Tirig, Torre d’En Besora, Vilafranca del Maestrat i Vilar de Canes La comarca és drenada principalment per l’espectacular rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu Montlleó, que s’hi uneix prop de Torre d’En Besora, i dona lloc a la rambla de la Viuda, afluent del riu…
La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera
La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…
Onda
La vila i el castell d’Onda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat entre el sector oriental de la serra d’Espadà i la de Cantallops i la plana litoral, i és drenat, al sector septentrional, pel Millars, les aigües del qual són controlades pel pantà del Sitjar, prop de la seva confluència amb la rambla de la Viuda (que forma en part el límit oriental del terme), i al sector meridional pel riu Sec de Betxí o de Sonella.
A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont de 100 a 200 m alt formada per materials d’alluvió Les terres de conreu ocupen 3432 ha 1984, només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals 150 ha, encabits als vessants muntanyosos Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara el més…
la Plana Baixa

Comarca del País Valencià, la més meridional de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…
Espartera
Despoblat
Despoblat del municipi d’Onda (Plana Baixa), a l’esquerra del Millars; pertangué a l’orde de Montesa.
despoblament
Sociologia
Disminució de la població d’un territori determinat.
Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats Les invasions bàrbares segle V, en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna segle VIII L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans Fixada ja segle XIII la població en tota l’àrea…
l’Alt Palància

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…
Sant Antoni
Ermita
Ermita i despoblat del municipi d’Almassora (Plana Alta), a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina