Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
anisotropia magnètica
Química
Fenomen de la variació de la susceptibilitat magnètica amb la direcció que presenten moltes substàncies cristal·lines.
En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades…
carotenoide
Bioquímica
Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós trobats en la fracció lipídica insaponificable dels extrets d’animals, vegetals i microorganismes, que poden ésser considerats com a derivats del licopè
.
Tenen un paper molt important com a antecessors de les vitamines A, i per això també són anomenats provitamines A Són fonamentals per a la visió dels animals, puix que formen part dels pigments visuals hom els pot trobar en els cloroplasts, on són indispensables per a la fotosíntesi també són part integrant dels pigments de la llet, els ous i les excrescències epidèrmiques plomes, closques, etc d’ocells i artròpodes, així com de determinats teixits d’animals marins Segons que continguin o no continguin oxigen en la molècula, es divideixen en dos grans grups xantofilles i carotens
Els àcids nucleics
Genètica
Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli,…
força de bescanvi
Física
Força que actua entre partícules a causa del bescanvi d’alguna propietat entre elles.
Un exemple d’aquest tipus de forces és l’enllaç covalent responsable de la cohesió de la molècula d’hidrogen ionitzada en la qual els dos protons comparteixen un electró orbital En el model estàndard de les partícules elementals es considera que les quatre interaccions fonamentals són produïdes pel bescanvi d’uns bosons que fan de mediadors entre les partícules que interaccionen Aquests bosons són els gluons, per a la interacció forta el fotó per a l’electromagnètica els bosons vectorials intermediaris per a la feble, i el gravitó per a la gravitatòria El gravitó és l’únic que…
aluminat
Química
Nom genèric de les sals que deriven formalment de l’hidròxid alumínic considerat com un àcid feble.
Bé que és conegut l’ortoaluminat de calci 3CaOAl 2 O 3 , els aluminats alcalins que són solubles en aigua són, tant a l’estat sòlid com en solució, metaaluminats, de fórmula general MAlO 2 , i hom pot obtenir-los per reacció de l’hidròxid alumínic amb una molècula de base Llurs solucions, fortament alcalines per hidròlisi, són descompostes àdhuc per un àcid tan feble com el carbònic Els aluminats poden ésser també preparats per fusió d’una mescla d’òxid metàllic i d’alúmina Diversos minerals del grup de les espinelles espinella, crisoberil, etc són també metaaluminats de fórmula…
material termocròmic
Química
Material capaç de canviar de color en funció de la temperatura ambient.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la temperatura Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color El canvi, o canvis de color, es produeix a una determinada temperatura característica de cada material que es pot modificar amb la introducció d’impureses en la seva matriu Actualment, la seva principal aplicació és com a sensors de temperatura Tot i que generalment els canvis de color són reversibles, s’han…
reducció
Química
Originalment, terme emprat per a designar les transformacions dels òxids metàl·lics en els corresponents metalls lliures mitjançant eliminació d’oxigen.
Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat electronegativitat Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que…
difosfoglicèric, àcid 1,3-
Bioquímica
Intermediari en la síntesi de l’ADP que deriva estructuralment dels àcids 3-fosfoglicèric i fosfòric.
L’energia lliure estàndard d’hidròlisi de l’enllaç acil-fosfat és Δ G° =-11,8 kcal, per la qual cosa és un compost fosforilat amb un elevat nivell energètic En el citoplasma cellular és format durant la glucòlisi per oxidació enzimàtica del gliceroaldehid-3-fosfat Tot seguit, l’enllaç 1-fosfat es transfereix a l’ADP i es forma ATP L’esclariment d’aquestes reaccions per Warburg el 1937 pot ésser considerat un dels avenços importants de la biologia moderna, puix que fou la primera demostració del fet que l’energia produïda per l’oxidació d’una molècula orgànica s’emmagatzema, com a…
hipervalència
Química
Violació de la regla de l’octet que es produeix quan un àtom té més de vuit electrons de valència.
Segons la teoria de Lewis, quan diversos àtoms es combinen per formar una molècula ho fan de forma que quedin vuit electrons en la darrera capa electrònica de cada àtom i assoleixin, així, la configuració electrònica dels gasos nobles, especialment estable Aquest fet es coneix com la regla de l’octet Però a partir del segon període de la taula periòdica els elements tenen orbitals d energèticament assolibles i buits En determinades situacions un electró o un parell d’electrons poden ocupar algun dels orbitals d això succeeix quan hi ha una gran diferència d’electronegativitats…
cromita
Mineralogia i petrografia
Cromat de ferro (III), FeCr2O4.
Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’aliatge per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina