Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
El que cal saber de la cardiopatia congènita
Patologia humana
Les cardiopaties congènites constitueixen un grup de trastorns caracteritzats per l’existència de diversos tipus de malformacions en les estructures anatòmiques i els teixits del cor o els grans vasos, que ja existeixen en el moment del naixement Aquestes malformacions són degudes a la incidència de diverses circumstàncies ambientals, com ara processos infecciosos, intoxicacions per medicaments o l’exposició a raigs X durant l’embaràs a característiques genètiques que es transmeten de pares a fills, o bé a alteracions genètiques que afecten el conjunt de l’organisme, com és el cas de la…
leucoplàsia
Patologia humana
Afecció de les mucoses, principalment de la bucal, consistent en l’aparició de plaques blanques o opalines resultants de l’engruiximent i la ceratinització de l’epiteli.
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles nervioses del…
argíria
Patologia humana
Coloració grisenca de la pell i de les mucoses, causada per la impregnació dels epitelis d’argent metàl·lic, després de la ingestió prolongada de sals d’argent.
cianosi
Patologia humana
Coloració blavosa de la pell i de les mucoses que apareix quan la concentració d’hemoglobina reduïda, en la sang capil·lar, és superior a 5 g/100 ml.
Les cianosis poden ésser produïdes per una oxigenació deficient de la sang arterial o per un augment en la utilització de l’oxigen Les primeres, o hipòxiques , es presenten en els estats d’insuficiència respiratòria pneumònies, atelèctasis, emfisemes, encefalitis, narcosis, etc i en les cardiopaties congènites comunicacions interauriculars o interventriculars, etc, en què una gran part de la sang venosa passa al torrent arterial a través d’una via anormal Les segones es produeixen a conseqüència d’un alentiment en la circulació sanguínia capillar, com és el cas de les insuficiències…
Mucormicosi, zigomicosi o ficomicosi
Patologia humana
La mucormicosi , zigomicosi o ficomicosi és una malaltia infecciosa molt greu, provocada per diverses espècies de fongs que integren la classe Zigomycetes i que, segons el teixit inicialment infectat, pot presentar-se en diverses formes Els fongs causants de la mucormicosi es troben àmpliament distribuïts pel sòl, en especial a l’entorn de la matèria orgànica en estat de putrefacció, i poden contaminar l’aire o els objectes El contagi pot produir-se per diverses vies, per bé que les més freqüents són la respiratòria, la digestiva i la cutània Una vegada establerts a la pell o les …
glàndula bucal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que vessen llurs secrecions a la boca; solen ésser digestives (salivals i mucoses aïllades) i de funció ofensiva (verinoses, anticoagulants) o defensiva (salivals, repugnatòries).
revulsió
Medicina
Antiga pràctica per a combatre algunes malalties internes consistent a produir congestions o inflamacions a la pell o mucoses mitjançant agents físics, químics i fins i tot orgànics.
clitel
Zoologia
Regió diferenciada que afecta uns quants segments del cos dels oligoquets i dels hirudinis i que consisteix en un reinflament epidèrmic degut a una multiplicació de les cèl·lules mucoses.
Té una funció glandular facilita l’acoblament i el desenvolupament dels ous És més visible en els oligoquets que en els hirudinis
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina