- Les cardiopaties congènites constitueixen un grup de trastorns caracteritzats per l’existència de diversos tipus de malformacions en les estructures anatòmiques i els teixits del cor o els grans vasos, que ja existeixen en el moment del naixement. Aquestes malformacions són degudes a la incidència de diverses circumstàncies ambientals, com ara processos infecciosos, intoxicacions per medicaments o l’exposició a raigs X durant l’embaràs; a característiques genètiques que es transmeten de pares a fills, o bé a alteracions genètiques que afecten el conjunt de l’organisme, com és el cas de la síndrome de Turner o de la síndrome de Down.
- De vegades, les cardiopaties congènites són lleus i romanen asimptomàtiques durant molts anys, o fins i tot tota la vida. En altres casos es presenten i s’intensifiquen progressivament diversos símptomes com ara coloració blavosa de la pell i les mucoses, sensació de manca d’aire i respiració dificultosa, palpitacions, debilitat muscular, cansament general, sensació de mareig o episodis transitoris de pèrdua de la consciència.
- En els casos més greus o quan les lesions tenen molts anys d’evolució i no han estat corregides quirúrgicament, hi sol haver diverses complicacions com ara insuficiència cardíaca, arrítmies o endocarditis infecciosa, és a dir, la infecció del teixit que cobreix l’interior del cor. Aquestes complicacions agreugen seriosament el pronòstic dels trastorns.
- Per tal d’evitar la progressió d’aquestes alteracions es recomana de no practicar exercicis físics violents o intensos, o bé esports de manera competitiva. Tanmateix, i sempre sota prescripció facultativa, és aconsellable que els infants que pateixen d’aquesta mena de malalties realitzin algun tipus d’exercici físic, de manera moderada i progressiva, no solament per a afavorir-ne el creixement esquelètic i muscular, sinó també per a facilitar el contacte amb d’altres infants.
- Les dones adultes que pateixen de cardiopaties congènites han de consultar l’especialista pel que fa a les repercussions que un embaràs pot tenir en les alteracions càrdio-vasculars i la conveniència de dur a terme un procediment anticonceptiu adequat, dels quals hom sol excloure els contraceptius orals hormonals, l’ús dels quals pot constituir un factor de risc de malalties càrdio-vasculars.
- El tractament d’aquestes malalties consisteix bàsicament en la correcció quirúrgica de la malformació, llevat que les lesions siguin lleus o no provoquin una deterioració intensa de la funció cardíaca. En la majoria dels casos, les intervencions quirúrgiques s’efectuen durant la infància. Això no obstant, sovint es practiquen durant l’adolescència o fins i tot en l’edat adulta.
- Per tal de prevenir l’endocarditis infecciosa se solen administrar dosis variables de diversos tipus d’antibiòtics, bé abans d’efectuar una intervenció quirúrgica o bé durant tota la vida.
- Si bé les intervencions quirúrgiques destinades a corregir les malformacions congènites solen constituir operacions de cirurgia major, en un tant per cent elevat dels casos ofereixen bons resultats. Quan la intervenció té èxit, la major part dels pacients poden fer una vida del tot normal.