Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
Ludwig Suthaus
Música
Tenor alemany.
Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958 interpretà…
Giovanni de Macque
Música
Compositor, organista i professor de música flamenc.
Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del…
László Heltay
Música
Director orquestral i coral hongarès naturalitzat britànic.
Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Zoltán Kodály i Lajos Bárdos En 1952-56 treballà com a assessor musical a la Ràdio de Budapest i després continuà la seva formació musical al Merton College d’Oxford 1962-64 Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de Nova Zelanda 1964-66 i, novament a Anglaterra el 1968, fou director de música del Gardner Centre de la Universitat de Sussex abans de fundar el Festival Coral de Brighton Entre el 1970 i el 1989 fou director del London Collegium Musicum i, ocasionalment, del cor de l’Academy of Saint…
Otmar Suitner
Música
Director d’orquestra austríac.
Deixeble de Clemens Krauss, estudià al Conservatori d’Innsbruck i al Mozarteum de Salzburg Començà a treballar com a pianista repetidor i ocasionalment com a director, i el 1942 debutà al Landestheater d’Innsbruck com a director operístic Entre el 1952 i el 1957 fou director musical a Remscheid, càrrec que deixà en assumir la titularitat de l’Orquestra Filharmònica de Rhineland-Pfalz Durant el període 1960-64 fou director principal de la Staatsoper de Dresden, i alhora treballà com a director convidat a Berlín, Hamburg, Munic, Viena i altres ciutats europees Del 1964 al 1971 fou…
Eric Ericson
Música
Director coral suec.
Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de…
Emmanuel Ax
Música
Pianista ucraïnès.
A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…
visó
visó americà
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat a dues espècies de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes
i de la família dels mustèlids que pertanyen al gènere Mustela
.
El visó europeu Mlutreola té una longitud d’uns 35 cm sense la cua i un pes una mica superior al mig quilo És d’un color uniformement burell De costums nocturns i aquàtics, construeix el cau prop de l’aigua, molt sovint amb dues sortides, l’una que dóna a l’aigua i l’altra a terra ferma Actualment la seva àrea és molt restringida hom el troba només a l’oest de l’Estat francès i en alguns punts de l’Europa central i principalment de l’oriental El visó americà Mvison , molt semblant al visó europeu, de pell també valuosa, s’estén per la major part de l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins al…
trogloditisme
trogloditisme Habitatges de la vall de Förema, a Turquia
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…
Alberto Pérez Gaona
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Ala format a les files de l’AE Hospitalet, durant la temporada 1985-86 jugà a l’equip andalús de Deportes Blanes FS i guanyà la Lliga Posteriorment formà part de la UE La Palma, guanyà una Copa ACEFS, i la temporada 1988-89 s’incorporà al Club Futbol Sala la Garriga, amb el qual guanyà un nou títol de Lliga 1989 i fou subcampió d’Europa 1990 Poc després fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà sis temporades i arribà a ser capità de l’equip Des del 1990 també fou internacional amb la selecció estatal Un cop retirat, entrenà les seccions inferiors del FC Barcelona i al final de la dècada dels…
la Pedrera
Jaciment paleontològic
Jaciment del Cretaci inferior situat a prop de Santa Maria de Meià (Noguera).
La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina