Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
Joaquim de Miró i Argenter
Pintura
Pintor.
Deixeble de Mas i Fontdevila Prengué part en els certàmens barcelonins del 1888, el 1894 i el 1896 Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excellents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per a veure com era el Sitges del seu temps Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat —secció Maricel— i especialment en nombroses colleccions sitgetanes Era oncle de Joaquim Sunyer
aroma
Perfumeria
Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc) de les quals emana espontàniament (aroma de la canyella, etc), per cocció o torrefacció (carn, cafè, etc), per cremació (encens, etc).
L’aroma pròpia de certes plantes és originada per evaporació de principis aromàtics volàtils, els olis essencials, concentrats per secreció en pètals, fruits, fulles, escorça, etc Les plantes riques en aromes plantes aromàtiques abunden especialment en les famílies de les labiades, rosàcies, umbellíferes, lauràcies, compostes, etc, i són freqüents a les regions àrides L’aroma dels aliments i de les begudes és un factor molt important en la valoració de llur acceptabilitat subjectiva, per tal com és, ensems amb el gust, la causa de llur tast característic
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
alfàbrega
alfàbrega
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles enteres, de color verd rogenc, ovals i lleugerament dentades.
Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta
De la bosquina fins a Grassa
El procés d’adob de la pell no és pas, precisament, dels més aromàtics, i menys encara si es duu a terme amb mètodes artesanals i primitius Això explica, en aparent paradoxa, que Grassa, una petita ciutat provençal, estigui envoltada per camps d’espígol i sigui seu de nombroses indústries que es dediquen a l’extracció d’essències vegetals i a la fabricació de perfums Tot va començar ja fa uns quants segles, quan aquesta ciutat era un gran centre de tractament de pells i cuiros Els cuiros tenien usos molt diversos, entre els quals es trobava la confecció de peces de vestir com ara els guants…
Helios Gómez
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i caricaturista polític.
Estudià a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla Les seves primeres illustracions aparegueren al diari anarquista Páginas Libres Adherit a grups anarquistes, el 1928 s’hagué d’exiliar a París i posteriorment a Brusselles i Berlín 1929 El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de Treball i a la Federació Comunista Catalanobalear Fou empresonat l’octubre del 1930 Collaborà com a dibuixant a L’Hora i La Rambla de Catalunya i fou el principal illustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes Expulsat de la Federació Comunista l’agost…
cocaïna

Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
Llorenç Torrado i Valls
Periodisme
Periodista i gastrònom.
Collaborà en nombrosos mitjans de comunicació, com ara a Catalunya Ràdio, on presentà el programa De boca a boca en programes de TV3, com Els matins , amb l’espai Cuina de mercat , on cada divendres feia la compra i ensenyava a fer plats amb un pressupost tancat, i de TVE És autor de Mona a Barcelona 1980, escrita conjuntament amb Antoni Miralda, Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, amb Jaume Ciurana, Mil anys de gastronomia catalana 1989, escrita amb Nèstor Luján i Xavier Domingo, i Sobretaula 1991, amb Josep Maria Blasi, entre d’altres
algina
Química
Substància mucilaginosa, constituïda per àcid algínic o alginats impurs, extreta de varecs (algues marines brunes, especialment la Macrocystis pyrifera del Pacífic i les Laminaria digitata i Laminaria saccharina de l’Atlàntic).
Les algues són tractades amb carbonat sòdic i de la solució obtinguda hom precipita amb àcid sulfúric l’àcid algínic brut, el qual pot ésser redissolt en sosa o en amoníac per a obtenir alginats per evaporació L’algina és un colloide hidrofílic molt utilitzat com a espessidor, emulsionant, estabilitzant, humectant i agent de suspensió Les seves principals aplicacions són l’obtenció d’àcid algínic i d’alginats purs la fabricació de fibres i d’aprestos i d’empeses tèxtils el tractament d’aigües de calderes i de fangs de perforació l’emulsió d’olis minerals com a aglomerant i adhesiu
cel·luloide
Química
Producte termoplàstic, el més antic conegut (1865), preparat per dispersió homogènia del nitrat de cel·lulosa (mullat amb alcohol etílic) amb un 10-30% de càmfora, fins a obtenir una massa compacta i de molt cos, a la qual hom afegeix usualment colorants o pigments i estabilitzants.
El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina