El procés d’adob de la pell no és pas, precisament, dels més aromàtics, i menys encara si es duu a terme amb mètodes artesanals i primitius. Això explica, en aparent paradoxa, que Grassa, una petita ciutat provençal, estigui envoltada per camps d’espígol i sigui seu de nombroses indústries que es dediquen a l’extracció d’essències vegetals i a la fabricació de perfums. Tot va començar ja fa uns quants segles, quan aquesta ciutat era un gran centre de tractament de pells i cuiros.
Els cuiros tenien usos molt diversos, entre els quals es trobava la confecció de peces de vestir com ara els guants. Quan aquesta peça es va posar de moda a la cort de París i entre les classes altes, els adobadors de Grassa van començar a treballar per eliminar la forta olor que desprenien les pells després d’adobades i que les feia inútils per a la confecció de peces de vestir amb pretensions d’elegància. Fou així que es va començar a treballar en aquesta població en el que amb el temps seria la principal activitat: l’extracció de les essències de la bosquina mediterrània. Les males olors dels antics adobadors han esdevingut delicats perfums.
Camp d'espígol (Lavandula angustifolia), Provença, França.
Corel
La gran importància de la indústria d’extracció d’essències de Grassa ha fet que florís al seu voltant una agricultura peculiar. Moltes de les plantes emprades en els processos d’extracció provenen de la recol·lecció directa en boscos i bosquines, però d’altres provenen de conreus destinats a assegurar la producció, com també a millorar la qualitat del producte. Els camps d’espígol (Lavandula angustifolia), fonamentalment, formen part del paisatge que envolta aquesta ciutat de perfums i acaben de perfumar el seu aire.
Els olis essencials vegetals que constitueixen la base dels perfums i que són especialment abundants i aromàtics en moltes plantes de les bosquines mediterrànies, s’extreuen i es purifiquen seguint mètodes diferents. El procediment més antic, i que encara es fa servir actualment, és el de destil·lació amb alambí. Aquest procés consisteix a posar el vegetal en aigua i fer-lo bullir per tal que l’aigua, en evaporar-se, se n’endugui els olis essencials, que són separats per decantació un cop el vapor ha condensat. S’obté, així, un producte fortament concentrat i gairebé pur que rep el nom d’essència o absolut.
Un altre mètode tradicional és el del desflorament sec, que consisteix en una transferència de les essències aromàtiques a un substrat greixós. La planta seca se situa, trossejada, sobre un llit de greix d’origen animal i s’hi deixa durant uns quants dies. Quan l’extracció es considera acabada es procedeix a separar, per tractament químic, el greix de l’essència aromàtica.
El mètode més modern emprat actualment és el d’extracció per solvents volàtils. En aquest cas, la matèria vegetal seca i triturada és tractada no pas amb aigua, sinó amb un dissolvent orgànic com l’hexà, l’alcohol etílic o el benzè, el qual dissol els components aromàtics del vegetal. Un segon pas consisteix a evaporar aquest solvent volàtil per obtenir directament un concentrat que conté els olis essencials i les ceres vegetals. La tercera etapa del tractament consisteix a tractar aquest producte, anomenat concret, per separar les ceres i deixar l’oli essencial o absolut en estat pur.
Cadascun d’aquests processos presenta uns rendiments molt baixos, a causa de la petita quantitat d’olis essencials que contenen les plantes, fins i tot les més aromàtiques. Així, per exemple, 1 tona d’espígol, una herba mediterrània fortament aromàtica, dóna lloc a uns 10 kg d’essència o absolut. Altres vegetals menys aromàtics donen rendiments encara menors, i així, es necessiten 4 tones de pètals secs de rosa per a obtenir 1 kg d’essència.
Amb l’obtenció d’essència, la indústria perfumera no fa sinó començar, però. Una cosa són les essències i l’altra els perfums, en efecte. Les primeres són aroma en estat pur i concentrat, mentre que els segons són estudiadíssimes mescles d’essències confiades a un vehicle alcohòlic o d’altra mena. La intensíssima sentor de les essències pures és la base de la subtilitat dels perfums, però una mescla inadequada o un tractament improcedent pot esguerrar el millor punt de partida. Ni el millor dels perfums, però, supera el plaer gratuït de, tot passejant per una bosquina mediterrània, flairar un brot de romaní: Grassa, al capdavall, no n’és més que la subtil decantació.