Resultats de la cerca
Es mostren 810 resultats
radiació terrestre
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre
índex de refracció
Física
Per a un medi material, nombre adimensional n=c/v, on c és la velocitat de la llum en el buit, i v la velocitat de la llum en el medi material considerat.
Atès que v depèn de la longitud d’ona considerada, l’índex de refracció ha d’ésser definit, per a cada medi, especificant la longitud d’ona a la qual és referit Quan el valor de n d’un medi material A és més gran que el d’un altre medi B , hom diu que A és més refringent que B En general, n creix quan la longitud d’ona de la llum creix El seu valor per a l’aigua oscilla al voltant d’1,33, i per als diferents tipus de vidres és de l’ordre d’1,5 L’any 2000 es construí el primer metamaterial amb un índex de refracció negatiu, la possible existència del…
Lluís Mascaró Serra
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Ha treballat a El Correo Catalán 1984-86, La Mañana 1986-90, Diari de Barcelona 1990-91 i, des del 1991, al diari Sport , del qual és director adjunt També ha collaborat en programes radiofònics, com La Graderia , a Ràdio Barcelona, i Ona Sport , a Ona FM, i televisius, com Punto Pelota , a Intereconomia, i La Porteria , a BTV
espectre d’absorció
Física
Espectre de la radiació electromagnètica que resulta del pas d’una radiació electromagnètica d’espectre continu a través d’una substància absorbent.
És format, generalment, per un espectre continu en el qual manquen algunes longituds d’ona, que apareixen com a ratlles o bandes fosques en la imatge espectroscòpica Aquestes longituds d’ona són les mateixes de l'espectre d’emissió de la substància en qüestió, i a l’igual que aquell, el caracteritzen aquesta propietat és a bastament emprada en espectroscòpia
dispersió

Dispersió d’un raig de llum blanca produïda per un prisma
© Fototeca.cat
Física
Variació de l’índex de refracció d’una substància en fer-ho la freqüència de llum incident.
Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona
Anders Jonas Ångström
Astronomia
Física
Físic i astrònom suec.
Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom
angle de fase
Electrònica i informàtica
En un fenomen periòdic sinusoidal, distància angular entre l’origen del temps i el punt considerat.
Hom acostuma a prendre com a origen del temps el punt on comença l’alternança positiva immediatament anterior al punt considerat d’aquesta manera el valor de l’angle de fase és sempre inferior a una circumferència, que és l’angle que correspon al cicle senser L’angle de fase d’una ona sinusoidal mesurat en l’instant en què una altra ona sinusoidal d’igual freqüència passa per zero, dóna la relació de fases entre elles
radiació atmosfèrica
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament.
L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre
acústica

Desplaçament d’un tren d’ones sonores en el si d’un èmbol
© fototeca.cat
Física
Part de la física relativa al so.
L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica submarina…
camp proper
Zona de l’espai molt propera a un element radiant, caracteritzada perquè la distribució angular dels camps depèn de la distància.
En aquesta zona, l’amplitud del camp, en augmentar la distància a la font, decau més ràpidament que en la zona de camp llunyà La frontera entre el camp proper i el camp llunyà presenta una transició difusa que depèn de la longitud d’ona del camp radiat En el cas d’una antena, és habitual considerar que el camp proper s’estén fins a una distància d = 2D 2 /λ, essent D la dimensió de l’antena i λ la longitud d’ona del camp radiat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina