Resultats de la cerca

Ha treballat a El Correo Catalán 1984-86, La Mañana 1986-90, Diari de Barcelona 1990-91 i, des del 1991, al diari Sport , del qual és director adjunt També ha collaborat en programes radiofònics, com La Graderia , a Ràdio Barcelona, i Ona Sport , a Ona FM, i televisius, com Punto Pelota , a Intereconomia, i La Porteria , a BTV

Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona

És format, generalment, per un espectre continu en el qual manquen algunes longituds d’ona, que apareixen com a ratlles o bandes fosques en la imatge espectroscòpica Aquestes longituds d’ona són les mateixes de l'espectre d’emissió de la substància en qüestió, i a l’igual que aquell, el caracteritzen aquesta propietat és a bastament emprada en espectroscòpia

Atès que v depèn de la longitud d’ona considerada, l’índex de refracció ha d’ésser definit, per a cada medi, especificant la longitud d’ona a la qual és referit Quan el valor de n d’un medi material A és més gran que el d’un altre medi B , hom diu que A és més refringent que B En general, n creix quan la longitud d’ona de la llum creix El seu valor per a l’aigua oscilla al voltant d’1,33, i per als diferents tipus de vidres és de l’ordre d’1,5 L’any 2000 es construí el primer metamaterial amb un índex de refracció negatiu, la possible existència del…

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

Hom acostuma a prendre com a origen del temps el punt on comença l’alternança positiva immediatament anterior al punt considerat d’aquesta manera el valor de l’angle de fase és sempre inferior a una circumferència, que és l’angle que correspon al cicle senser L’angle de fase d’una ona sinusoidal mesurat en l’instant en què una altra ona sinusoidal d’igual freqüència passa per zero, dóna la relació de fases entre elles

L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre

En aquesta zona, l’amplitud del camp, en augmentar la distància a la font, decau més ràpidament que en la zona de camp llunyà La frontera entre el camp proper i el camp llunyà presenta una transició difusa que depèn de la longitud d’ona del camp radiat En el cas d’una antena, és habitual considerar que el camp proper s’estén fins a una distància d = 2D 2 /λ, essent D la dimensió de l’antena i λ la longitud d’ona del camp radiat

Una font puntual i monocromàtica és perfectament coherent una font extensa i pràcticament totes les fonts reals ho són consta de molts punts emissors els oscilladors atòmics que emeten trens d’ona independents i no monocromàtics, els quals se superposen a l’espai però no presenten una diferència de fase constant en cada punt i no són, doncs, coherents La coherència s’assoleix, generalment, en dividir un front d’ona en dues parts, fer-los recórrer camins òptics diferents i, finalment, superposar-les Els làsers són fonts lluminoses altament coherents