Resultats de la cerca

La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…

La seva església Sant Martí és annexa de la parròquia de Roní La jurisdicció pertangué als comtes, després marquesos, de Pallars

Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Fontllonga

Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…

Situació Enigmàtica construcció medieval, totalment mancada de referències documentals ECSA - V Roca A la vall de Cabó, a l’extrem del Cap de la Vall i sota el Boumort, un xic aturonada, hi ha la torre o la borda del Perutxó Mapa 34-12253 Situació 31TCG494798 Per visitar-la cal agafar la carretera d’Organyà fins a arribar a Cabó, al cap de 10 km Allí cal prendre la pista del mig de la vall en direcció a ponent Al cap de 8 km es troba torre MTVRVM Història Hom no coneix notícies històriques sobre aquesta torre, antiga guàrdia de la vall de Cabó CPO Torre Torre de planta irregular La seva…

Situació Ruïnes d’aquesta antiga fortalesa, en la qual s’aprecia una clara influència en la seva estructura del proper castell de Mur ECSA - J Bolòs Fortificació mig arruïnada situada uns centenars de metres més amunt del castell de Mur Des d’aquesta casa forta veiem el castell i tot un sector de la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-12290 Situació 31TCG217643 Seguint la pista que porta al castell de Mur, passat un dels darrers revolts abans d’arribar al castell, surt a mà esquerra un camí carreter, molt dolent, que passa per sota del castell per la banda oest i s’enfila fins a…

Situació Vista de llevant del santuari, amb l’absis encaixonat entre els murs laterals de la nau Arxiu Gavín El santuari de la Mare de Déu del Soler és situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a uns 7 km al sud de Sort, per la carretera de la Pobla de Segur Mapa 33-10214 Situació 31TCG455953 Just davant de la cruïlla amb la carretera que va a Malmercat, hi ha el corriol que, en 200 m, porta a l’església JAA Història L’esment més antic conegut de l’església de la Mare de Déu del Soler és de l’any 1244, quan Guillem, capellà de Montardit, feu diverses donacions al monestir…