Resultats de la cerca
Es mostren 1744 resultats
Joan Baptista Pruna
Cristianisme
Religiós caputxí, restaurador de l’orde a Catalunya.
Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891
Sant Joan del Palau d’Anglesola
Art romànic
Es tracta de la parròquia del poble del Palau d’Anglesola, al nord-oest de Mollerussa És dedicada a sant Joan Baptista La parròquia del Palau d’Anglesola s’esmenta per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on es consigna el “ presbyter de Palacio ” L’any 1595 la parròquia del Palau s’integrà al nou bisbat de Solsona L’actual edifici parroquial és un nou temple dreçat al segle XVIII, d’estil neoclàssic, que ocupa segurament el mateix solar del vell edifici medieval
la Mare de Déu d’Agost
Folklore
Nom popular de la festa de l’Assumpció, commemorada per l’Església el 15 d’agost.
Hom celebra la festa de la gran majoria de les parròquies antigues dedicades a santa Maria no la dels santuaris Durant la vuitada abans de la festa se solia fer —i encara es fa a Mallorca—, a les catedrals i les esglésies importants, l’exposició d’una imatge de la Mare de Déu dorment, i la processó amb què acabava aquesta vuitada era dita de l’Enterrament segle XVII Hom representava també diversos texts teatrals o misteris, el més destacat dels quals és el de la Festa d’Elx
Sunifred II d’Urgell
Sunifred II d’Urgell en una miniatura de la Genealogia dels Reis d’Aragó (s XV)
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Urgell (897-948), fill de Guifré I de Barcelona
el Pelós i de Guinedilda
.
En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…
Sant Martí d’Armàncies (Campdevànol)
Art romànic
La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “ Animancias ”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels…
Enric Dordal i Frias

Enric Dordal i Frias
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, liturgista.
Biografia Anà a l’Escola Pia Calassanci de Barcelona i entrà en aquest orde després d’haver començat el noviciat a Moià el 29 de juliol de 1934 Hi professà l’11 d’agost de 1935 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe, però el 1936 fou cridat a l’exèrcit amb motiu de la Guerra Civil Com a religiós residí sempre a Pamplona, on participà activament en la redacció de la revista Vida litúrgica , redactada entre tots els religiosos que es trobaven en les mateixes condicions Acabà els estudis a Iratxe i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 13 de setembre de 1942 Des d’aquesta data residí a…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia…
operari diocesà
Cristianisme
Membre de l’institut secular (germandat de Sacerdots Operaris Diocesans) fundat per Manuel Domingo i Sol a Tortosa, el 1883, com una germandat de sacerdots dedicats al foment i cura de les vocacions sacerdotals i religioses, a l’educació de la joventut i a la devoció a l’eucaristia.
Rebé l’aprovació de Roma el 1898, la dels seus estatuts l’any 1935 i l’erecció en institut el 1952 Fomentà inicialment les vocacions sacerdotals en els collegis de Sant Josep, com el de Tortosa, València i Oriola i sobretot en el Collegi Espanyol de Sant Josep de Roma, fundat per Domingo el 1892 Aviat s’estengué per tota la península Ibèrica i el 1920 passà a l’Amèrica Llatina La moderna crisi dels seminaris ha limitat el seu camp d’acció, però l’han estès a parròquies, collegis universitaris i de segon ensenyament i a altres modalitats d’apostolat
Sant Antoni de la Grella
Capella
Capella del terme de la Maçana, dins la gorja de la Grella
.
Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella
Waterloo

Waterloo
So Many Desks (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província del Brabant Való (Bèlgica).
Situada uns 30 km al sud de Brusselles Fins el 1796, que fou unificada per l’ordenament municipal napoleònic, la ciutat estigué dividida en Gran i Petit Waterloo, dependents de dues parròquies diferents El 1815 hi tingué lloc la batalla de Waterloo Amb la divisió de Brabant el 1995, passà a formar part del Brabant Való El febrer del 2018 el president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont hi llogà una residència familiar que convertí en centre d’operacions del govern a l’exili “Casa de la República” Des de Waterloo creà també el Consell de la República octubre del 2018
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina